tag:blogger.com,1999:blog-52568226167022977432024-03-06T06:45:14.112+01:00[Bloc de Ciència i Tecnologies]Anna Casamitjana. Professora Secundària.
Recursos Educatius. Ciència. Divulgació Científica. Noves Tecnologies i Web 2.0Annahttp://www.blogger.com/profile/13304705038141089705noreply@blogger.comBlogger159125tag:blogger.com,1999:blog-5256822616702297743.post-43020251165025180612016-03-13T10:43:00.000+01:002016-03-13T11:12:10.481+01:00Jornades ITWorldEdu - INNOVACIÓ EDUCATIVA<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.itworldedu.cat/images/logo-itworld-edu-web.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.itworldedu.cat/images/logo-itworld-edu-web.png" /></a></div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Jornades ITtWorld Edu. Barcelona, 7 i 8 de març de 2016. <br /><br />Aquesta setmana es va celebrar a Barcelona la vuitena edició de les jornades <a href="http://www.itworldedu.cat/">ITWorldEdu</a> organitzat per <a href="http://edutech.cat/,">Clúster Edutech</a>. <br /><br />Les jornades ITWorld són un <b>punt de trobada de professionals de l’ensenyament i de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació sobre innovació educativa</b> sota el lema “<b><i>Escoles Digitalment Competents</i></b>” amb la intenció de mostrar les experiències educatives més innovadores com per exemple les <b>experiències educatives amb dispositius mòbils</b>, l’<b>aprenentatge actiu a través de la programació i la robòtica</b> i <b>metodologies innovadores amb suport de les TIC</b>.<br /><br />L’institut va poder tenir-hi representació mitjançant professorat del centre per tal de conèixer i compartir aquestes experiències, assumint que una de les millors maneres per avançar és compartir el coneixement i aprendre de l’entorn. <br /><br />Dins l’apartat d’<b>innovacions metodològiques</b> es va parlar de metodologies diverses com ara les basades en l’<a href="http://www.xtec.cat/~jrosell3/metodologies/abp/">aprenentatge basat en projectes</a> (ABP-PBL), la metodologia <a href="http://blog.tiching.com/el-modelo-byod-para-el-aula-una-opcion-a-considerar/">BYOD</a> (Bring Your Own Device), la metodologia <a href="https://sites.google.com/a/xtec.cat/flipped-classroom/home">Flipped Classrom</a> (o l’aula inversa: el que podem fer a casa ho fem a classe i el que podem fer a classe ho fem a casa), la <a href="http://www.fbofill.cat/etiquetes/gamificacio">Gamificació</a> , el disseny de <a href="https://youtu.be/uQlXKh7lMWk">Portfolis</a> o dossiers docents o d’aprenentatge que ens guiïn durant tot el procés d’aprenentatge, l’impuls de les <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/STEM">STEM</a> (science, Technology, Engineering, Mathematics), o el projecte <a href="http://eu02.edcwb.com/img/web/secciones/ticat/ConclusionsTICAT6.pdf" target="_blank">TICa’t</a>... totes elles il·lustrades amb experiències reals en centres educatius. <br /><br />Algunes idees bàsiques per treballar competències diverses amb la realització d’aquest tipus d’activitats i metodologies van ser les següents:</span><br />
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">“S'han de veure les competències com un factor de canvi, un desenvolupament professional"</span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">“Els alumnes participen dissenyant el joc”</span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"></span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">“Hem d’escoltar els alumnes, de vegades les seves propostes van molt més enllà del que nosaltres preveiem”</span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">“Si s’equivoquen en els plantejaments no és dolent. Es pot aprendre dels errors”</span> </blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">“Molts cops cal aprendre paral.lelament amb els alumnes sobre algunes eines per fer ús d'unes eines i materials que també desconeixem. Ells descobreixen funcionalitats que potser a nosaltres se’ns escapen de les mans, evolucionen en funció de les capacitats.”</span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">“Cal reorganitzar espais, recursos, redistribuir el professorat”</span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">“ Sobretot, comuniqueu-vos!” replantejar-se per què les avaluacions han de ser basades en exàmens, per què no avaluar per tasques fetes en grup.</span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">“Quan falla alguna cosa en un quiròfan no hem d'anar a veure per què no funciona el wifi”</span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">“La Tecnologia ha de ser transparent: manteniment zero: el mestre ha de fer el que ha de fer, no arreglar màquines”</span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">“Cal identificar les bones pràctiques amb els alumnes: quines són les activitats TIC estrella? Preguntar als alumnes: “si fossis professor quines eines utilitzaries?”</span></blockquote>
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La conferència de clausura va anar a càrrec de l’escriptor, pedagog i filòsof <a href="http://www.joseantoniomarina.net/">José Antonio Marina</a>, qui ens va parlar que cal educar per a un entorn VUCA : un entorn canvia ràpidament, dominat per la volatilitat, la incertesa, la complexitat i l’ambigüitat. José Antoni Marina afegia:</span><br />
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">“Si volem treballar amb realitat augmentada hem de potenciar la intel·ligència augmentada”</span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">"Què fem amb totes les modes? quines destreses hem de potenciar? quins conceptes?"</span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">"Hem de pensar que 47% de les feines estan automatitzades. Eduquem per a llocs de treball que potser encara no existeixen."</span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">“L'educació ens ha d'ensenyar a jugar amb les cartes que tenim"</span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">i entre moltes altres afirmacions ben contundents afegia: "el talent, és la intel·ligència en acció".</span></blockquote>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /><br />Un bon resum de les imatges sobre les jornades, enllaços a recursos i experiències i idees generals de les jornades pot trobar-se a twitter sota l’etiqueta <a href="https://twitter.com/search?q=%23itworldedu8&src=typd">#ITWordlEdu8</a>. </span><br />
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Un recull d'enllaços i experiències el podreu trobar també agrupat en aquest <a href="http://edu.symbaloo.com/mix/itworldedu" target="_blank">symbaloo</a>.</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://edu.symbaloo.com/mix/itworldedu" target="_blank"><img border="0" height="235" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8PGHpS3VWrk5RrZ1mrv2GwxORUp24tYKlO7fkWmybdv6MfWeMHBcmLvGksM0k33IT8JcH9zsY7RyggNyeg2Ar9gvhMJmr_nYcEBIPMTEOZNrGdmN4xCdGZMpix5ilr2M1LszPOPCg35s/s400/symbaloo+itwordledu.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<center>
<embed flashvars="host=picasaweb.google.com&hl=ca&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F115349055886740809782%2Falbumid%2F6261455977918878737%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Dca" height="267" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" src="https://photos.gstatic.com/media/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="400"></embed></center>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/17371264729615533161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5256822616702297743.post-44719521832636854422014-08-07T12:08:00.000+02:002016-03-01T15:49:36.011+01:00 La Mars Climate Orbiter (MQO) i la importància dels sistemes d’unitats<br />
<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mars_Climate_Orbiter">http://ca.wikipedia.org/wiki/Mars_Climate_Orbiter</a><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
La Mars Climate Orbiter (MQO) va ser una sonda de la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/NASA">NASA</a> llançada des Cap Canaveral el dia <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/11_de_desembre">11 de desembre</a> de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1998">1998</a> per un <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Delta_II">coet Delta II 7425</a> i va arribar a <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mart_(planeta)">Mart</a> el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/23_de_setembre">23 de setembre</a> de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1999">1999</a>, després d'un viatge de 9 mesos i mig. Aquesta missió va ser anteriorment denominada Mars Surveyor '98 Orbiter .</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Mars_Climate_Orbiter_2.jpg/660px-Mars_Climate_Orbiter_2.jpg"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Mars_Climate_Orbiter_2.jpg/660px-Mars_Climate_Orbiter_2.jpg" height="181" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Concepció artística de la Mars Climate Orbiter.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Era la segona <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Nau_espacial">nau espacial</a> del programa Mars Surveyor '98 , l'altra nau era la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mars_Polar_Lander">Mars Polar Lander</a>.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Les dues sondes van ser llançades per separat, encara que formaven una única missió amb la finalitat d'estudiar el clima de Mart. L'objectiu principal era estudiar les variables atmosfèriques, com a complement a les missions <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mars_Global_Surveyor">Mars Global Surveyor</a> i <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mars_Exploration_Rover">Mars Exploration Rover</a>, amb preocupacions més geològiques. Havien estudiar el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Aigua">aigua</a> i el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Di%C3%B2xid_de_carboni">diòxid de carboni</a>, entendre com s'acumulen, la seva interacció entre l'atmosfera i la superfície, i obtenir evidències de com va ser el passat climàtic i com serà el seu futur.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La missió estava programada per durar un any marcià, equivalent a aproximadament dos anys terrestres. A part de la seva missió científica, la MCO també anava a servir de relé per a la transmissió de dades cap a la Terra per a la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mars_Polar_Lander">Mars Polar Lander</a> que havia posar-se en la superfície marciana pocs dies abans d'arribar a Mart, el 3 de desembre de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1999">1999</a> i també per als <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mars_Exploration_Rover">Mars Exploration Rover</a>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La Mars Climate Orbiter es va destruir a causa d'un error de navegació, consistent en què l'equip de control a la Terra feia ús del <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_Anglosax%C3%B3_d%27Unitats">Sistema Anglosaxó d'Unitats</a> per calcular els paràmetres d'inserció i va enviar les dades a la nau, que realitzava els càlculs amb el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_m%C3%A8tric_decimal">sistema mètric decimal</a>. Així, cada encesa dels motors hauria modificat la velocitat de la sonda d'una manera no prevista i després de mesos de vol l'error s'havia anat acumulant. Durant els últims dies de vol, conforme la gravetat de Mart tenia una creixent influència, es va observar que la sonda s'apartava cada vegada més de la trajectòria prevista i s'apropava més i més al planeta, cosa que hauria estat impossible si s'haguessin tingut en compte bé tots els factors. Finalment la sonda va passar sobre Mart a només 57 km d'altura, en lloc dels 140-150 previstos, quedant destruïda per la fricció amb l'atmosfera del planeta.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Segons la revista IEEE Spectrum la fallada té arrels en la pròpia gestió de seguretat, ja que durant mesos els controladors es van adonar que hi havia alguna cosa anòmal amb la trajectòria de la sonda, que requeria més correccions de les habituals. Els controladors van intentar obrir una investigació sobre això, que hauria estat rebutjada pels responsables del projecte. Per la seva banda, els gerents es van excusar afirmant que no havien rebut una sol·licitud formal d'investigació. També es diu que va ser un error de conversió de milles angleses a quilòmetres. Si és així, el fracàs d'aquesta missió es va deure a un error humà realment lamentable.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<b>La nau</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La nau tenia forma de caixa, construïda d'alumini de niu d'abella. La nau mesura 2,1 m d'alçada i 1,6 m de llarg. La nau té doble mòdul, un equipament i un altre de propulsió. El mòdul d'equipament es munta a la part superior i conté els equips electrònics, a la part exterior es munta els experiments, l'antena UHF, la caixa de la bateria, i les càmeres de estrelles. El mòdul de propulsió es munta a la part inferior i conté els sistemes de propulsió, amb motors i tancs de combustible. A més es munta també una antena parabòlica d'alt guany de 1,3 m de diàmetre, i els panells solars amb una superfície de 11m2, muntada a la part exterior de la nave. La nau pesa en el llançament 629kg, dels quals 338kg és de propel·lent (gas propulsor), i només la nau 338kg.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per obtenir electricitat, es va usar 3 panells solars, cadascun amb 5,5 m de llarg, i junts 11m, amb cèl·lules de arseniür de gal·li, i podien generar 1000W a la Terra i 500W en Mart. L’electricitat anava acumulada en una bateria de NiH2 per al seu ús en la foscor i càrregues de màxima potència. La propulsió feia servir un motor principal de 640N, 4 motors de 22,4 N i 5 de 0,9 N per a l’actitud. El dipòsit de propel·lent era hidrazina (N2H4) i tetròxid de dinitrogen (N2O4) amb una massa de 338kg. .El control de temperatura es va aconseguir de forma passiva mitjançant l'ús de persianes per controlar la temperatura interna, revestiments Kapton tèrmics, multi-mantes aïllants, pintura, i radiadors. La nau aquesta estabilitzada en tres eixos de 1,5 mrad per 1 si 3 mrad per 3s.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El control d'actitud es va determinar usant 2 càmeres d'estrelles, amb un catàleg d'estrelles, sensors de Sol, rodes de reacció, i una <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Unitat_de_mesura_inercial">unitat de mesura inercial</a>. Les telecomunicacions es feien en banda X, usant un transponedor Cassini, un amplificador d'estat sòlid de 15W.Los components d'aquest sistema usava una antena parabòlica d'alt guany de 1,3 m de diàmetre, una antena de mitja guany per transmetre i una altra de baixa guany per recepció .Un antena UHF de 10W s'usa per les comunicacions amb el Mars Polar Lander en doble via. El control de la nau es feia mitjançant l'ús d'un processador RAD6000 de 32 bits, utilitzant més targetes electròniques (C & DH), també s'usa un programari de vol amb nombroses aplicacions, i soluciona , comprimeix, etc. La memòria interna de la nau és de 128MB per a emmagatzematge de dades.</div>
<br />
<b><span style="font-size: large;">Qüestions</span></b><br />
<br />
1. Per què la Mars Climate es va desviar de la ruta prevista?<br />
<br />
2. Quin va ser el motiu pel qual la Mars Climate finalment va quedar destruïda?<br />
<br />
3. Problema d’Unitats: El dia 7 d’agost de 2013 un grup de tècnics especialitzats en la nau Curiosity celebra que la nau fa un any que va aterrar amb èxit a Mart. Durant aquest temps ha recorregut una distància aproximada d’1,7 km, però ells no mesuren en km sinó en milles.<br />
<blockquote class="tr_bq">
<br />
a. Quantes milles ha recorregut la Curiosity en un any? I quantes llegües? (1 milla equival, arrodonint les unitats, a 1,6 km i 1 llegua són tres milles)</blockquote>
<br />
<blockquote class="tr_bq">
b. Per celebrar l’aniversari de l’arribada de la nau Curiosity a Mart el grup de tècnics se’n va a una terrassa d’un bar i demana 12 pintes, Una pinta (pt) als EUA equival a 550, 6 mL i a UK una pinta equival a 568,2 mL. Quants galons estaran demanant-li al cambrer? Tingues en compte que el cambrer pot ser americà o anglès i que un galó equival a 4 quarts o, el que és el mateix, 8 pintes. Si valgués el mateix una pinta anglesa que una pinta americana, on surt més a compte prendre cervesa per part del client? A Londres o a Nova York?</blockquote>
<br />
[Document imprimible]: Lectures científiques:<a href="https://docs.google.com/file/d/0Bz4TfWhdgwTsdG5MUVlDMmY5bkk/edit?usp=sharing"> la Mars Climate Orbiter i la importància dels sistemes d'unitats</a><br />
<br />
(Edició: 07/08/13)</div>
<div>
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/17371264729615533161noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5256822616702297743.post-88086222018201330212014-01-17T10:46:00.002+01:002016-03-01T15:50:47.314+01:00Phubbing: quan els mòbils o les xarxes t'absorbeixen tant que ignores a qui tens al voltant<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://columnazero.com/wp-content/uploads/2013/11/people-texting-630x378.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://columnazero.com/wp-content/uploads/2013/11/people-texting-630x378.jpg" height="192" width="320" /></a></div>
A tots ens passa: tenim mòbils amb facilitat d'accés a Internet, el wifi a casa, a la feina, on sigui... i tots hem vist imatges com aquestes o nosaltres mateixos n'hem estat els intèrprets, i ens sap greu, sobretot, veure-ho en grups de jovent, que podrien estar fent el que sempre s'havia fet: parlar de tot, de res o en parelles que estan sopant en un restaurant, i teòricament haurien d'estar festejant i li estan explicant ves a saber què a ves a saber qui pel whatsapp.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És aquest el millor camí per <b>estar "connectat" amb el món? </b>d'entrada sembla que no, perquè tot i poder així estar-ne així de connectat amb el món, la gent que t'acompanya físicament es pot sentir ignorada (si no està ignorant-te també a tu!), i el cas és que aquesta gent també forma part del nostre petit món i acabem per desatendre-la o deixar de gaudir-la en favor d'altres persones o situacions que potser poden esperar. Segurament tots en som culpables perquè en part ens hem deixat absorbir per la societat... però com sempre, les grans empreses i el consumisme també ens han "colat" el que han volgut: ens han facilitat el fet de poder compartir-ho tot, ens han inculcat la idea que s'ha de dir i explicar tot ara i aquí: el que veus, el que penses, el que fas... twitter, facebook, instagram, whatsapp... i qualsevol altra tipus de xarxa social.. la tenim a l'abast i en pocs segons ens podem comunicar amb gent que ens és propera, però també amb altra gent que no ho són tant.. Tots estem d'acord que aquestes eines ens han ajudat a poder recuperar el fil o estar més en contacte amb gent amb qui abans potser alguns ens havíem escrit per correu convencional i després e-mail o directament hi havíem perdut el contacte... però... en què ens estem equivocant? serem capaços de trobar l'equilibri?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Bé, doncs ahir casualment vaig saber com s'anomena "socialment" aquest fenomen: <b>Phubbing</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-size: large;"><b>PHU:</b> Phone (telèfon) <b>BBING:</b> Snubbing (desairar... desatendre)</span></blockquote>
</div>
<div style="text-align: justify;">
I, de fet, una mica és igual com s'anomeni, però saber-ne el nom serveix prquè al posar-ho així en qualsevol <a href="https://www.google.es/search?q=phubbing&espv=210&es_sm=122&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=g_XYUu3PBNOd0wXu3oCYBQ&ved=0CAkQ_AUoAQ&biw=1920&bih=965" target="_blank">cercador d'imatges</a>, o de <a href="http://www.youtube.com/results?search_query=phubbing&sm=12" target="_blank">vídeos</a> pugueu trobar-ne moltes més que les que jo he anat recollint d'un temps cap aquí al respecte.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'article que en parla que és el que vaig llegir ahir, és aquest:<br />
<a href="http://www.recursosdeautoayuda.com/phubbing-el-arte-de-importarte-una-mierda-a-quien-tengas-al-lado/">http://www.recursosdeautoayuda.com/phubbing-el-arte-de-importarte-una-mierda-a-quien-tengas-al-lado/</a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/P3igUsqtIvU" width="560"></iframe></div>
<div style="text-align: center;">
<h1 class="yt" id="watch-headline-title" style="border: 0px; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-weight: normal; margin: 0px 0px 5px; overflow: hidden; padding: 0px; text-align: center; text-overflow: ellipsis; white-space: nowrap; word-wrap: normal;">
<span class="watch-title long-title yt-uix-expander-head" dir="ltr" id="eow-title" style="border: 0px; color: black; cursor: pointer; letter-spacing: -0.05em; margin: 0px; padding: 0px;" title="Phubbing: el arte de importarte una mierda a quien tengas al lado"><span style="font-size: x-small;">Phubbing: el arte de importarte una mierda a quien tengas al lado</span></span></h1>
<div style="text-align: left;">
<span class="watch-title long-title yt-uix-expander-head" dir="ltr" style="border: 0px; color: black; cursor: pointer; letter-spacing: -0.05em; margin: 0px; padding: 0px;" title="Phubbing: el arte de importarte una mierda a quien tengas al lado"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="letter-spacing: -0.05em;">I aquest altre vídeo que també en parla és prou interessant també:</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span class="watch-title long-title yt-uix-expander-head" dir="ltr" style="border: 0px; color: black; cursor: pointer; letter-spacing: -0.05em; margin: 0px; padding: 0px;" title="Phubbing: el arte de importarte una mierda a quien tengas al lado"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/pIUiEfMbh1w" width="560"></iframe>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquestes són les altres imatges que havia anat guardant, que en algun moment o altre em van cridar l'atenció... les posaré aquí per saber que són aquí al <a href="http://cienciaitecnologies.blogspot.com.es/" target="_blank">bloc</a> i trobar-les fàcilment.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivcnmLU5Y10tcBWTmhToSzUInJy6qkol87_LLP8EzqmrKR_UUs60QgdeB6NmxLlWxBYbJ6J0rzRlYoUB_yk9kojN55DFFUmGtF5U0IdufxJ-Bkt5_9Y6cJG5b6Y6wZn7q6w_wvCxVwHy8y/s1600/m%C3%B2bils+en+grup.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivcnmLU5Y10tcBWTmhToSzUInJy6qkol87_LLP8EzqmrKR_UUs60QgdeB6NmxLlWxBYbJ6J0rzRlYoUB_yk9kojN55DFFUmGtF5U0IdufxJ-Bkt5_9Y6cJG5b6Y6wZn7q6w_wvCxVwHy8y/s1600/m%C3%B2bils+en+grup.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUYqb9V-FONK0Q74VxwnZC2JNYTPGx9R5wVtSrP8HhAVF0PbSDSvVU1nDhb-FuVexUmseGOcCSN7WJZBEC9WdxLSdSRnEZV9-UWZNqOE5iWsa90r7y_bVFg7PiQ5mvyoPu8NTkdx_5R_6C/s1600/m%C3%B2bils+al+parc+en+color.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="262" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUYqb9V-FONK0Q74VxwnZC2JNYTPGx9R5wVtSrP8HhAVF0PbSDSvVU1nDhb-FuVexUmseGOcCSN7WJZBEC9WdxLSdSRnEZV9-UWZNqOE5iWsa90r7y_bVFg7PiQ5mvyoPu8NTkdx_5R_6C/s1600/m%C3%B2bils+al+parc+en+color.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjceU4iEn9js9U8xa7d4TcpvKm08epWxOpCXrrWchtHSPJQUrrJfimyYOtJFy4d1f4hBEVm3TtIgEsNuG5rBXA8fmP1jVQvAzGKkb0ap_k4-TgFCNQ929is24eVnSxvmaK-n-i7YXd5g3Uk/s1600/m%C3%B2bils+i+wifi+al+carrer.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjceU4iEn9js9U8xa7d4TcpvKm08epWxOpCXrrWchtHSPJQUrrJfimyYOtJFy4d1f4hBEVm3TtIgEsNuG5rBXA8fmP1jVQvAzGKkb0ap_k4-TgFCNQ929is24eVnSxvmaK-n-i7YXd5g3Uk/s1600/m%C3%B2bils+i+wifi+al+carrer.jpg" width="239" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzwxiHnme_H9CbLL3IYuQ6b2fGTH-nksMHpUATdj6mm_LvW3tQhKP_09jBvD79OtLhyphenhyphenqJ9m_MdGp7-YC-_4pZDUSgmpHDRHlFWk-nR2N46oduubBjoL-F9wcp_dkYQzA_zrbY5TCDdPCXA/s1600/m%C3%B2bils.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzwxiHnme_H9CbLL3IYuQ6b2fGTH-nksMHpUATdj6mm_LvW3tQhKP_09jBvD79OtLhyphenhyphenqJ9m_MdGp7-YC-_4pZDUSgmpHDRHlFWk-nR2N46oduubBjoL-F9wcp_dkYQzA_zrbY5TCDdPCXA/s1600/m%C3%B2bils.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOCa7UeSJFQzBGsgndKcI6JYQVEMup0JXDw4ewFjaE05jO3BHf8az5kU2bFwxM2ufv1asziw_u1W_nBeprxKpF_r1G4WjynTj7dfa62AXhmBuu2TOkzJ-mbaVNyL2G1RJxiUB0OC8SjLBS/s1600/no+wifi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOCa7UeSJFQzBGsgndKcI6JYQVEMup0JXDw4ewFjaE05jO3BHf8az5kU2bFwxM2ufv1asziw_u1W_nBeprxKpF_r1G4WjynTj7dfa62AXhmBuu2TOkzJ-mbaVNyL2G1RJxiUB0OC8SjLBS/s1600/no+wifi.jpg" width="238" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Podeu clicar aquí per veure'n moltes més...: <a href="https://www.google.es/search?q=phubbing&espv=210&es_sm=122&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=g_XYUu3PBNOd0wXu3oCYBQ&ved=0CAkQ_AUoAQ&biw=1920&bih=965" target="_blank">phubbing en imatges</a></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
</div>
Annahttp://www.blogger.com/profile/13304705038141089705noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5256822616702297743.post-39140817764889537862013-11-24T11:35:00.002+01:002013-11-25T09:39:13.953+01:00Mentor Mob : Gestor d'Enllaços en un ticker (Playlist de Webs)<br />
Al curs del Grup de Treball de Materials Digitals hem posat en pràctica una eina nova: <a href="http://www.mentormob.com/splash" target="_blank">MentorMob EDU</a> (<a href="http://www.mentormob.com/splash#showLogin" target="_blank">MentorMob Register</a>).<br />
Ens pot servir per a fer agrupacions d'enllaços d'un tema d'interès en concret per tal d'agrupar-los en un embed més o menys com aquest:<br />
<br />
<center>
<iframe frameborder="0" marginheight="0" scrolling="no" src="http://www.mentormob.com//learn/widget/304968/580/99cc33/3-0" style="-moz-border-radius: 10px; -webkit-border-radius: 10px; background: #99cc33; border-radius: 10px; height: 248px; overflow: hidden; width: 580px;"></iframe></center>
<div style="padding: 2px 0 0 10px;">
<div style="text-align: center;">
Create your own Playlist on <a href="http://www.mentormob.com/">MentorMob!</a></div>
<br />
<br />
<br />
Per posar-ho en pràctica he fet un recull de webs de l'institut anomenat "NARCÍS ENLLAÇOS: Projectes, Matèries, Bones Pràctiques Educatives" on hi ha les webs més interessants relacionades amb el centre, pàgines dels departaments, recursos i material de professors del centre...<br />
<br />
També s'hi pot accedir directament des de la primera pàgina (en aquest cas, Narcís Notícies), i després amb el botó NEXT anar-les visualitzant totes.<br />
<br />
<a href="http://www.mentormob.com/learn/i/narcs-enllaos-projectes-matries-bones-prctiques-educatives/">http://www.mentormob.com/learn/i/narcs-enllaos-projectes-matries-bones-prctiques-educatives/</a><br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAWAwv6Ow-fk1q_7zN687ydmmgQH7Oq3Ac9w5zqKp7gUhM8aRe0NKh1LGxRDr3QqmTLnOXrFg8a4aZIi-fDFkBhxCLe2qjAJfsSjEpQ0rbbC326PD1iDimqsvyFNEKlYcuYqQDqJWKW2NJ/s1600/Mentor+Mob+-+Captura+Imatge+Feina+Feta+-+Webs+Narc%C3%ADs+Oller+-+Seleccions.jpg"><img border="0" height="191" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAWAwv6Ow-fk1q_7zN687ydmmgQH7Oq3Ac9w5zqKp7gUhM8aRe0NKh1LGxRDr3QqmTLnOXrFg8a4aZIi-fDFkBhxCLe2qjAJfsSjEpQ0rbbC326PD1iDimqsvyFNEKlYcuYqQDqJWKW2NJ/s400/Mentor+Mob+-+Captura+Imatge+Feina+Feta+-+Webs+Narc%C3%ADs+Oller+-+Seleccions.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
Bé.. ho he penjat més que res perquè havia de fer un embed per veure com quedava un cop ho poses en una web o bloc... i ara ja ho podré penjar a la web del grup de treball del Curs de Formació de Materials Digitals... cada sessió aprenem moltes coses noves!<br />
<br />
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: x-small;"><br /></span></div>
Annahttp://www.blogger.com/profile/13304705038141089705noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5256822616702297743.post-4599551075461288012013-08-07T10:02:00.000+02:002013-08-07T10:18:12.321+02:00Milles, polzades, peus... Quina és l'equivalència?<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTWkwAo4zqQjT7U7MFgYt_TVSwcOiv9PzAloBt-Qf8P4AnscTZK9OzDWmlUEeHSIX3NJQhrQEdSwoOvHSwHE0zwHPN8mbgCOSNdxOXgErlz5U-fxEOFRf3WqSXthdb8eVpArdmIAdF5lJ7/s1600/instruments+de+mesura.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="140" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTWkwAo4zqQjT7U7MFgYt_TVSwcOiv9PzAloBt-Qf8P4AnscTZK9OzDWmlUEeHSIX3NJQhrQEdSwoOvHSwHE0zwHPN8mbgCOSNdxOXgErlz5U-fxEOFRf3WqSXthdb8eVpArdmIAdF5lJ7/s200/instruments+de+mesura.jpg" width="200" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
Aquests dies estic fent neteja d'apunts, preparacions de classes i arxivadors... anava a tirar un full mig escrit en boli i en llapis amb l'explicació dels sistemes d'unitats i les conversions de mesures com les polzades, els peus, les iardes, les milles.... sí, sí, són coses que fàcilment es poden trobar a internet, però també són aquelles coses que m'agrada tenir a mà i saber que les trobaré aquí al bloc. </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sobre els <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_d'unitats" target="_blank">sistemes d'unitats</a></b> se'n parla extensament a l'enllaç de la viquipèdia en català accedint a cada un dels sistemes... <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_d'unitats">http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_d'unitats</a>, però què és un sistema d'unitats? </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els<b> sistemes d'unitats</b>: són conjunts d'unitats de mesura relacionades entre elles i a partir de les quals en deriven unes altres. Hi ha el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_Internacional_d%27Unitats">Sistema Internacional d'Unitats</a> (SI), que és el sistema més utilitzat; el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_m%C3%A8tric_decimal">Sistema mètric decimal</a>: primer sistema unificat de mesures; el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_CGS">Sistema CGS</a> en el qual les unitats bàsiques són el centímetre, el gram i el segon; el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Unitats_de_Planck">Sistema natural</a> el qual les unitats s'escullen de tal manera que certes constants físiques valguin exactament 1, el <a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sistema_t%C3%A8cnic_d%27unitats&action=edit&redlink=1">Sistema tècnic d'unitats</a>: derivat del sistema mètric. Actualment en desús; i el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_anglosax%C3%B3">Sistema anglosaxó</a> o sistema imperial: utilitzat pels països anglosaxons incloent els estats units.</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19.1875px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>I... per què és important utilitzar adequadament les unitats de mesura?</b> mireu, hi ha un enllaç que també explica un exemple curiós, i ara que avui tot just fa un any que el Curiosity va arribar a Mart, mireu què li va passar a la "<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mars_Climate_Orbiter" target="_blank">Mars Climate Orbiter</a>": <br />
<br />
<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mars_Climate_Orbiter">http://ca.wikipedia.org/wiki/Mars_Climate_Orbiter</a> </div>
<blockquote class="tr_bq">
"La Mars Climate Orbiter (MQO) va ser una sonda de la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/NASA">NASA</a> llançada des <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Canaveral">Cap Canaveral</a> el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/11_de_desembre">11 de desembre</a> de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1998">1998</a> per un <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Delta_II">coet Delta II 7425</a> i va arribar a <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mart_(planeta)">Mart</a> el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/23_de_setembre">23 de setembre</a> de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1999">1999</a>, després d'un viatge de 9 mesos i mig. Aquesta missió va ser anteriorment denominada Mars Surveyor '98 Orbiter [...] La Mars Climate Orbiter es va destruir a causa d'un error de navegació, consistent en què l'equip de control a la Terra feia ús del <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_Anglosax%C3%B3_d%27Unitats">Sistema Anglosaxó d'Unitats</a> per calcular els paràmetres d'inserció i va enviar les dades a la nau, que realitzava els càlculs amb el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_m%C3%A8tric_decimal">sistema mètric decimal</a>. Així, cada encesa dels motors hauria modificat la velocitat de la sonda d'una manera no prevista i després de mesos de vol l'error s'havia anat acumulant. Durant els últims dies de vol, conforme la gravetat de Mart tenia una creixent influència, es va observar que la sonda s'apartava cada vegada més de la trajectòria prevista i s'apropava més i més al planeta, cosa que hauria estat impossible si s'haguessin tingut en compte bé tots els factors. Finalment la sonda va passar sobre Mart a només 57 km d'altura, en lloc dels 140-150 previstos, quedant destruïda per la fricció amb l'atmosfera del planeta."</blockquote>
<br />
Les mesures que s'utilitzen es descriuen perfectament en una taula a la web següent:<br />
<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Unitats_de_mesura_dels_Estats_Units">http://ca.wikipedia.org/wiki/Unitats_de_mesura_dels_Estats_Units</a><br />
<br />
<table class="wikitable" style="background-color: #f9f9f9; border-collapse: collapse; border: 1px solid rgb(170, 170, 170); color: black; font-family: sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19.1875px; margin: 1em 0px 1em 1em;"><tbody>
<tr><th style="background-color: #f2f2f2; border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em; text-align: center;">Unitat</th><th style="background-color: #f2f2f2; border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em; text-align: center;">Divisions</th><th style="background-color: #f2f2f2; border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em; text-align: center;">Equivalència en el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_Internacional_d%27Unitats" style="background-image: none; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Sistema Internacional d'Unitats">SI</a></th></tr>
<tr><th colspan="3" style="background-color: #f2f2f2; border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em; text-align: center;">Internacionals</th></tr>
<tr><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;">1 <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Punt_tipogr%C3%A0fic" style="background-image: none; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Punt tipogràfic">punt tipogràfic</a> (p)</td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"></td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><span style="white-space: nowrap;">352,777778</span> µm</td></tr>
<tr><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;">1 <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Pica_(tipografia)" style="background-image: none; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Pica (tipografia)">pica</a> (P̸)</td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><b>12 p</b></td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><span style="white-space: nowrap;">4,233333</span> mm</td></tr>
<tr><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><span style="color: red;">1 <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Polzada" style="background-image: none; text-decoration: none;" title="Polzada">polzada</a> (in) (inch)</span></td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><b>6 P̸</b></td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><b><span style="color: red;">2,54 cm</span></b></td></tr>
<tr><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><span style="color: red;">1 <a class="mw-redirect" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Peu_(unitat)" style="background-image: none; text-decoration: none;" title="Peu (unitat)">peu</a> (ft) (foot)</span></td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><b>12 in</b></td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><b><span style="white-space: nowrap;"><span style="color: red;">0,3048 m</span></span></b></td></tr>
<tr><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><span style="color: red;">1 <a class="mw-redirect" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Iarda" style="background-image: none; text-decoration: none;" title="Iarda">iarda</a> (yd) = 3 ft</span></td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><b>3 ft</b></td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><b><span style="white-space: nowrap;"><span style="color: red;">0,9144 m</span></span></b></td></tr>
<tr><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><span style="color: red;">1 <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Milla" style="background-image: none; text-decoration: none;" title="Milla">milla</a> (mi) = 1760 yd</span></td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><b><span style="white-space: nowrap;">5,280 ft</span></b> o <b><span style="white-space: nowrap;">1,760 yd</span></b></td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><b><span style="white-space: nowrap;"><span style="color: red;">1,609344 km</span></span></b></td></tr>
<tr><th colspan="3" style="background-color: #f2f2f2; border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em; text-align: center;"><i>US Survey</i></th></tr>
<tr><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;">1 <a class="new" href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Link_(unitat)&action=edit&redlink=1" style="background-image: none; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #a55858; text-decoration: none;" title="Link (unitat) (encara no existeix)">link</a> (li)</td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><b><span class="frac nowrap"><sup style="line-height: 1em;">33</sup>⁄<sub style="line-height: 1em;">50</sub></span> ft</b> o 7,92 in</td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><span style="white-space: nowrap;">0,2012 m</span></td></tr>
<tr><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;">1 <a class="mw-redirect" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Peu_(unitat)" style="background-image: none; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Peu (unitat)">peu</a> (<i>survey</i>) <a class="new" href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Foot_(length)&action=edit&redlink=1" style="background-image: none; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #a55858; text-decoration: none;" title="Foot (length) (encara no existeix)">foot</a> (ft)</td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><b><span class="frac nowrap"><sup style="line-height: 1em;">1200</sup>⁄<sub style="line-height: 1em;">3937</sub></span> m</b></td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><span style="white-space: nowrap;">0,30480061 m</span></td></tr>
<tr><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;">1 <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Rod_(unitat)" style="background-image: none; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Rod (unitat)">rod</a> (rd)</td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><b>25 li</b> o <b>16,5 ft</b></td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><span style="white-space: nowrap;">5,02921 m</span></td></tr>
<tr><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;">1 <i><a class="new" href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chain_(unitat)&action=edit&redlink=1" style="background-image: none; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #a55858; text-decoration: none;" title="Chain (unitat) (encara no existeix)">chain</a></i> (ch)</td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><b>4 rd</b></td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><span style="white-space: nowrap;">20,11684 m</span></td></tr>
<tr><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;">1 <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Furlong" style="background-image: none; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Furlong">furlong</a> (fur)</td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><b>10 ch</b></td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><span style="white-space: nowrap;">201,1684 m</span></td></tr>
<tr><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;">1 <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Milla" style="background-image: none; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Milla">milla</a> (<i>survey</i>) (mi)</td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><b>8 fur</b></td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><span style="white-space: nowrap;">1,609347 km</span></td></tr>
<tr><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><span style="color: red;">1 <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Llegua" style="background-image: none; text-decoration: none;" title="Llegua">llegua</a> (lea)</span></td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><b>3 mi</b></td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><span style="white-space: nowrap;"><span style="color: red;">4,828042 km</span></span></td></tr>
<tr><th colspan="3" style="background-color: #f2f2f2; border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em; text-align: center;">Nàutiques internacionals</th></tr>
<tr><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;">1 <a class="mw-redirect" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Fathom" style="background-image: none; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Fathom">fathom</a> (ftm)</td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><b>2 yd</b></td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><b><span style="white-space: nowrap;">1,828<span style="margin-left: 0.25em;">8</span> m</span></b></td></tr>
<tr><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;">1 <i><a class="new" href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cable_(unitat)&action=edit&redlink=1" style="background-image: none; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #a55858; text-decoration: none;" title="Cable (unitat) (encara no existeix)">cable</a></i> (cb)</td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><b>120 ftm</b> o 1,091 fur</td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><b><span style="white-space: nowrap;">219,456 m</span></b></td></tr>
<tr><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;">1 <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Milla_n%C3%A0utica" style="background-image: none; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Milla nàutica">milla nàutica</a> (NM o nmi)</td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;">8.439 cb o 1,151 mi</td><td style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em;"><b>1,852 km</b></td></tr>
<tr><td colspan="3" style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); padding: 0.2em; text-align: center;">Les magnituds en <b>negreta</b> són relacions exactes</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Curiositats: la unitat que equival al polze, no es d'ample, sinó... déu ni do quin polze seria! Es compta de llarg... però un peu sí que pot fer de llarg uns 30 cm, oi? La novel·la de Jules Verne: 20000 llegües de viatge submarí implica que el submarí havia de fer 96560 km. <b>Una braça (mar) = 6 ft = 72 in = 1,83 m. Per les àrees, una polzada quadrada seria una sq in (square inch)</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquestes unitats es corresponen a les que jo tenia apuntades en bolígraf en uns apunts del 2008 que suposo que mai més tornaria a mirar si no era per revisar si els tirava o no... allí hi tinc escrites algunes <b>controvèrsies</b> entre les equivalències del sistema dominant en terres de parla anglesa... anglesos i americans no es van posar del tot d'acord:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
1 pinta (pt) a EUA equival a 550,6 mL, i a UK serien 568,2 mL (si valen el mateix... ja sabeu on és millor demanar una cervesa!)</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
1 quart (qt) = 2 pintes... i per extensió, als EUA et donaran 1,101L per cada 1,136 L que et serveixin a UK.</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
1 <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Gal%C3%B3_(unitat)" target="_blank">galó</a> (gal) = 4 quarts = 8 pintes... no... no... això ja és massa! no demaneu cap galó de cervesa ni als estats units ni al regne unit.. no recordaríeu ni per què hi heu anat a parar ;-)</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: blue; font-family: sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19.1875px;">Més informació:</span></div>
<span style="background-color: white; font-family: sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19.1875px;"><br /></span>
<b>Convertidor de polzades en pantalles de LCD, LED o PLASMA: </b> <a href="http://www.deperu.com/dimensiones-tv-lcd/calculadora-por-pantalla.php">http://www.deperu.com/dimensiones-tv-lcd/calculadora-por-pantalla.php</a><br />
<br />
<b>Convertidors d'unitats:</b> <a href="http://cienciaitecnologies.blogspot.com.es/search?q=convertidors">http://cienciaitecnologies.blogspot.com.es/search?q=convertidors</a><br />
En català: <a href="http://www.convertworld.com/ca/">http://www.convertworld.com/ca/</a><br />
En castellà: <a href="http://www.metric-conversions.org/es/">http://www.metric-conversions.org/es/</a><br />
<br />
El <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Katal">katal</a> i altres novetats sobre el sistema internacional d'unitats: <a href="http://experimentaciolliure.wordpress.com/2012/04/25/el-katal-i-altres-novetats-en-el-sistema-internacional-dunitats/">http://experimentaciolliure.wordpress.com/2012/04/25/el-katal-i-altres-novetats-en-el-sistema-internacional-dunitats/</a><span style="background-color: white; font-family: sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19.1875px;"><br /></span>Annahttp://www.blogger.com/profile/13304705038141089705noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5256822616702297743.post-37319405228719912332013-07-03T18:11:00.002+02:002013-07-03T18:17:15.373+02:00Per què 300.000 km/s ? La mesura de la velocitat de la llum<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2e/Earth_to_Sun_-_en.png/300px-Earth_to_Sun_-_en.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><img border="0" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2e/Earth_to_Sun_-_en.png/300px-Earth_to_Sun_-_en.png" /></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Informació extreta del del bloc "<a href="http://historiesdelaciencia.blog.cat/2005/11/17/la_llum_i_la_seva_velocitat/">històries de la ciència</a>" i del llibre de FQ de 3r d'ESO (c)GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L.:</span></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest cop faré un plagi-fusió-menció pràcticament directe de les dues publicacions a sobre mencionades amb la intenció únicament de divulgar-ho ja que últimament em costa tenir el bloc actiu i si hi dedico massa estona intentant escriure-ho jo quan Santillana i Històries de la ciència ja ho expliquen tan bé, potser tornarà a passar que no publicaré al bloc, i m'agradaria fer-ho. Primer, perquè un alumne de classe hi estava interessat, el Pol (que ha tret un 10 al final de curs, no per casualitat). I segon, perquè publicant-ho al bloc sé que ho tindré a mà si algun dia m'ho tornen a preguntar. Així doncs, amb el permís dels a sobre mencionats, que espero no es molestin, i si fos el cas, m'ho diguin perquè ho retiri, som-hi:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Durant molt segles es va pensar que la velocitat de la llum era infinita. Això semblaven indicar els nostres sentits, ja que no percebem que la llum faci cap recorregut. Per nosaltres, la llum viatja instantàniament des de la font lluminosa fins als nostres ulls. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Des del primer moment en què es va intentar mesurar la velocitat de la llum fins adoptar una mesura estàndard per la<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Conferencia_General_de_Pesas_y_Medidas"> Conferència General de Pesos i Mesures</a> que dóna el valor de la velocitat exacta com a bona en 299.732'458 km/s, podríem dir que la recerca es podria resumir en aquesta taula:<br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpM9YVgE-4CTkuG9fuwbEX0tXdrJEqSiLn39cObEULZQMqlIQqPn1TxablM_5OBhTUPkSmRgpmPxsxDV5WJq6ZpYPmfG_8t9vkndmKTzPwD1R6McWzlb_Ac6-jaCCDxcXG7A9UNvXubVA/s566/velocitat+llum+-+mesures.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpM9YVgE-4CTkuG9fuwbEX0tXdrJEqSiLn39cObEULZQMqlIQqPn1TxablM_5OBhTUPkSmRgpmPxsxDV5WJq6ZpYPmfG_8t9vkndmKTzPwD1R6McWzlb_Ac6-jaCCDxcXG7A9UNvXubVA/s1600/velocitat+llum+-+mesures.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El primer científic que va intentar mesurar la velocitat de la llum va ser Galileu, fent que dos homes amb llums es pugessin a dues muntanyes separades per un parell de quilòmetres. L’experiment de Galileo va consistir a fer que un d’ells destapés una llum i que en resposta, el segon, al veure aquesta llum, destapés una altra seva que aniria de tornada al primer. Galileo volia veure si era possible mesurar el temps transcorregut entre que la primera emissió i l’arribada de la segona senyal. Ell no ho sabia però necessitava mesurar un lapse de temps d’al voltant d’una centmil·lèsima de segon, que és el temps que tardava la llum a fer el viatge d’anada i tornada entre les dues muntanyes. A més succeïa una altra cosa que no podien explicar i és que si augmentava la distància entre les muntanyes els temps eren els mateixos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs bé, per mesurar amb alguna cosa de rigor la velocitat de la llum van haver d’ajuntar-se tres factors: el telescopi, les llunes de Júpiter i un mesurament precís del temps. Què té a veure tot això amb la velocitat de la llum? Doncs tot va començar quan Galileo va dirigir el seu telescopi a Júpiter.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Immediatament es va adonar que tenia 4 satèl·lits. Els satèl·lits no es veuen a simple vista, però amb el telescopi es poden apreciar perfectament (es veu Júpiter alguna cosa més gras i 4 estrelletes molt petites i pròximes a ell). Va observar que aquests satèl·lits apareixien i desapareixien amb un determinat lapse de temps. Cada satèl·lit tenia un període diferent i buscava una manera de fer mesuraments precises per predir el moment en què un anava a fer-se visible o no.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Necessitava un rellotge molt precís i per aquella època no existia, així que no va poder fer molt més (ja va fer bastant). Més endavant, en 1656 es va començar a treballar amb el rellotge de molla que s’obre lentament. Els primers a treure-li profit a l’Observatori de París van ser els astrònoms Jean Picard i Cassini. Amb rellotges molt més regulars es van adonar que els moviments del cel no eren tan regulars com esperaven. Es van adonar, per exemple, que les coses variaven d’estació a estació.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un altre descobriment va ser la taca detectada a l’equador de Júpiter i còm ho recorria, desapareixia d’una banda i reapareixia per l’un altre. Van trobar que té un període de rotació de 9 hores i 56 minuts. Aquesta mesura la va fer el propi Cassini. També va mesurar els períodes dels 4 satèl·lits. Era possible predir quan es perdrien de vista i quan reapareixerien per darrere del planeta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Encara que Cassini havia fet prediccions exactes no quadraven completament amb les observacions. Sembla que en una meitat de l’any en els moments que l’òrbita de la Terra s’acostava a Júpiter els eclipsis dels satèl·lits del mateix s’avançaven progressivament fins a arribar a 8 minuts en el moment en què s’alineaven Júpiter-Terra-Sol (major acostament) i en l’altra meitat d’any que l’òrbita de la Terra s’allunyava s’endarrerien gradualment fins a altres 8 minuts en el moment de l’alineació Júpiter-Sol-Terra (major allunyament). La mitjana global era correcte però els avanços i endarreriments eren desconcertants.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En 1675 un astrònom danès llamado Olaus Roemer es va preguntar si era possible que la llum necessités cert temps per propagar-se. Quan la Terra i Júpiter estiguessin en el mateix costat del Sol els dos planetes tindrien el major acostament possible però si la Terra estava a una banda del Sol i Júpiter a l’altre la llum hauria de recórrer la distància anterior més el diàmetre de l’òrbita de la Terra. Fent càlculs va arribar a la conclusió que tot quadrava perfectament si la llum tardava al voltant de 16 minuts per recórrer l’òrbita de la Terra. Com en aquell temps era una dada coneguda, encara que no de manera molt exacta, va poder donar-se el gran gust de resoldre el problema.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Va anunciar el seu descobriment a l’Acadèmia de Ciències de París en 1676 sense que se li donés excessiva importància. Li va recolzar gent de la talla de Picard i <a href="http://historiesdelaciencia.lamevaweb.info/post/2532/39825">Halley</a>, encara que Cassini no. Més tard, en 1679 va visitar Anglaterra on va conèixer a Newton. En 1681 el rei Cristian V le va manar tornar a Copenhaguen perquè ocupés el lloc d’astrònom real i en 1705 va ser alcalde de la ciutat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La primera vegada que va poder mesurar-se la velocitat de la llum en un laboratori va ser en un experiment portat a terme per Armand-Hypolite-Louis Fizeau.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La llum surt de la font i passa per una de les escletxes del disc, se’n va a fer un llarg camí (de l’ordre de 8 km) entre el cim del turó de Surenes i Montmartre i torna per continuar i intentar passar per l’escletxa del segon disc. Els discos es mouen de manera solidària a un eix. Si l’eix està parat, la llum pot passar pel primer disc però trobar que el segon la deté i viceversa. Però si els fem girar lo prou ràpid haurà un moment en què la llum tarda el just com perquè la ranura del disc hagi recorregut l’espai suficient i el feix de llum passi netament. Coneixent la velocitat de rotació de l’eix ja tenim la velocitat de la llum.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Això va ser el que va fer Fizeau , que quan va posar l’ull en el recorregut i va veure la llum va exclamar: Mon Dieu! Ho veig!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Va aconseguir mesurar la velocitat de la llum amb un 5% d’error respecte l’acceptada actualment. A més, en 1850 va demostrar que la llum es desplaça més lentament per l’aigua que per l’aire donant carpetazo a la teoria corpuscular (be, això no és així exactament; ja ho comentarem). L’experiment anterior va ser perfeccionat en 1850 per Léon Focault.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El funcionament d’aquest mecanisme lo deixo per que pugui gaudir el lector.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Léon Focault havia treballat en fotografia científica al costat de Fizeau i entre els dos havien obtingut les primeres fotos de la superfície del Sol. L’experiment que va realitzar havia estat dissenyat per Arago va poder calcular l’esmentada velocitat amb un 1% d’error. I com sempre, les dades experimentals amb poc marge d’error són valuosíssimes i va ser gràcies a aquesta exactitud que va ser una dada de valor incalculable per a les teories de Maxwell, que formaran part d’una altra història.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pensàveu que els científics es pararien aquí?. Doncs no. Albert Michelson (el mateix de l’experiment Michelson-Morley), tenia una espècie d’obsessió per la velocitat de la llum. Ja havia rebut el premi Nobel per l’exactitud dels seus treballs experimentals. Doncs amb 73 anys d’edat va fer que la llum efectués un recorregut d’anada i tornada entre els cims de dues muntanyes de Califòrnia i va calcular el seu valor amb una exactitud impressionant. Era 299.796 km/s amb un error de 4 km/s i aquest marge coincideix amb l’acceptada actualment que és de 299.792,5 km/s.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així que ja veieu la història fins a arribar als nostres dies amb la velocitat de la llum. No obstant això, el que sí vull remarcar és que l’experiment de Olaus Roemer va ser un elegant experiment a escala astronòmica, no us sembla?.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I que la llum tingui aquesta velocitat ens fa canviar la nostra filosofia. El 23 de febrer de 1987, a les 7:36 hora de Greenwich es va observar l’explosió d’una estrella al cel meridional. Estava en el Núvol de Magallanes a 160.000 anys llum, que va ser el temps que va trigar la mateixa a fer el seu recorregut fins a la Terra. I aquesta estrella era relativament pròxima. L’objecte més llunyà que s’ha pogut observar està a uns 8.000 milions d’anys llum. Aquesta llum va partir no molt després de la Creació de l’Univers. Impressionant, oi? (<a href="http://historiesdelaciencia.blog.cat/2005/11/17/la_llum_i_la_seva_velocitat/">Històries de la Ciència</a>) Font: <a href="http://historias_de_la_ciencia.lamevaweb.info/post/1052/41653">http://historias_de_la_ciencia.lamevaweb.info/post/1052/41653</a></div>
</span><br />
<br />
<div style="border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; margin-bottom: 24px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/17371264729615533161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5256822616702297743.post-59079885300421887882013-02-04T20:48:00.000+01:002013-02-25T21:44:45.766+01:00La Química i la Vida<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="http://www.youtube.com/embed/eEi0O7aFyy0" width="480"></iframe>Annahttp://www.blogger.com/profile/13304705038141089705noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5256822616702297743.post-82613987869177935012012-09-25T15:12:00.002+02:002012-09-26T15:49:25.648+02:00Velocitat supersònica !!! <br />
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguXH7pknFhLcFLiBgYlMtpBThjYGPBVrWb3bFniJNSh_Q3UQjxxmBhqEW5ZyN3vfAuJz2gpj55Nv6dJtWDHbu3c9Tkf4eNfMjiyeAuXW000N5oaNl9VipVOCkMMHw4ZkfpQz4fc2haiZoE/s1600/barrera+del+so+340+m+s-1++1225+km+h-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="142" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguXH7pknFhLcFLiBgYlMtpBThjYGPBVrWb3bFniJNSh_Q3UQjxxmBhqEW5ZyN3vfAuJz2gpj55Nv6dJtWDHbu3c9Tkf4eNfMjiyeAuXW000N5oaNl9VipVOCkMMHw4ZkfpQz4fc2haiZoE/s200/barrera+del+so+340+m+s-1++1225+km+h-1.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Segur que algun cop has fet servir aquesta paraula, aquest adjectiu, de fet, i potser mai, com jo, t'havies plantejat seriosament què volia dir.</div>
<div style="text-align: justify;">
Avui, a classe, l'Àlex ha preguntat què passava exactament quan un avió superava la <b>barrera del so</b> i calia, doncs documentar-se'n!</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #666666; font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
"La <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Barrera_del_so" target="_blank">barrera del so</a> és<span style="line-height: 19.200000762939453px;"> un suposat límit físic que impediria que objectes de mida gran es desplacessin a una </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Velocitat_supers%C3%B2nica" style="background-image: none; line-height: 19.200000762939453px; text-decoration: none;" title="Velocitat supersònica">velocitat supersònica</a>"<span style="line-height: 19.200000762939453px;">. </span></div>
<span style="line-height: 19.200000762939453px;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
I quina és aquesta velocitat? doncs la velocitat superior a la velocitat a la que es pot desplaçar el so a través de l'aire. Aquesta velocitat és de 340 m/s (1224 km/h). D'entrada, és una velocitat prou ràpida, que inicialment semblava inassumible (1225 km en una hora! els avions convencionals van a una velocitat de l'ordre de 900km/h). La idea era que, de la mateixa manera que sembla que res pot superar la velocitat de la llum (i encara no s'ha provat que no sigui així, tot i que els neutrins es poden moure a una velocitat molt propera), també semblava que amb el so això no era possible, però sí. Això ho van aconseguir els avions<b> supersònics</b>, és a dir, avions que eren capaços de superar la barrera del so. </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19.200000762939453px;">Quan un avió s'apropa a la velocitat del so la forma com l'aire flueix al voltant de la superfície de l'avió varia i produeix major resistència que a la vegada causa friccions que provoquen el so estrident que s'associa als avions que trenquen la barrera del so.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19.200000762939453px;"><span style="background-color: #666666; font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 18.200000762939453px; text-align: start;">"De vegades es forma un núvol just al seu voltant. Això es deu al fet que es produeix una caiguda de la pressió com a resultat de l’ona de xoc creada. Aquesta baixada de la pressió implica una baixada de la temperatura. Si l’aire és humit, aleshores el vapor d’aigua es condensarà en petites gotetes i formarà el núvol." </span><br />
<span style="line-height: 18.200000762939453px; text-align: start;"><br /></span>
<div style="text-align: left;">
<span style="line-height: 15.833333015441895px;">En aquesta web del Portal Eureka podeu trobar molta més informació al respecte: </span><a href="http://www.portaleureka.com/revista/fisica/37-trencar-barrera-so">http://www.portaleureka.com/revista/fisica/37-trencar-barrera-so</a> (aportació feta pel mateix Àlex. Gràcies!)</div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
En Beakman també ho explica: <a href="http://www.youtube.com/watch?v=Go2uVZn4ROo">http://www.youtube.com/watch?v=Go2uVZn4ROo</a></div>
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Bé.. ara quan us diguin: què és mou més ràpid? algú que es mou a velocitat d'un llampec o algú que es mou a velocitat supersònica... està clar, no? la llum es mou a 300.000 km/s !! ;-)</div>
<br />
<br />Annahttp://www.blogger.com/profile/13304705038141089705noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5256822616702297743.post-19011442492203807022012-02-18T09:28:00.001+01:002015-01-16T22:00:41.499+01:00Científics que no toquen de peus a Terra o quatre coses sobre l'Estació Espacial Internacional (ISS)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.estacionespacial.com/images/iss_portada23.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.estacionespacial.com/images/iss_portada23.jpg" height="132" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa dies, molts dies, que no publicava res al bloc, però no per manca de ganes, sinó perquè de vegades no és prou pràctic ni ho tinc prou a mà... Sempre penso que per publicar al bloc hauria de posar-m'hi amb prou temps per explicar-ho amb més rigor i potser hauria de ser més aviat cosa de compartir i prou si la finalitat, en el fons, és despertar l'interès per la ciència a qui ho llegeixi. Sigui com sigui, durant aquests mesos han passat moltes coses interessants científicament parlant i últimament les he compartit via Facebook en una pàgina que vaig crear i que per votació popular (6 vots a favor... ¬¬') (haha) va guanyar-se el títol "<a href="https://www.facebook.com/pages/Tu-tamb%C3%A9-penses-que-les-ci%C3%A8ncies-s%C3%B3n-avorrides/209904275769457" target="_blank">Tu també penses que les ciències són avorrides?</a>".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Bé... no sé exactament per quin motiu, se'ns va despertar l'interès tant a mi com a alguns alumnes per l'Estació Espacial Internacional (que substitueix les tasques d'anàlisi des de l'espai de l'antiga <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Mir_(estaci%C3%B3n_espacial)" target="_blank">MIR</a>): ja sigui perquè vam començar a veure algun vídeo a classe com el que us posaré sota o perquè a l'<a href="http://www.tv3.cat/espaiterra" target="_blank">Espai Terra</a> (en l'emissió en directe que fan a TV3), van parlar el passat dimarts del fet que l'ISS - l'<a href="http://www.estacionespacial.com/" target="_blank">estació espacial internacional </a>(International Station Space) podria veure's dimecres des de la Terra justament el dia que en una activitat a classe on es preguntava quins cossos es movien respecte a la posició d'un alumne/a assegut a la cadira, i un alumne em preguntava si podíem veure des de la terra el satèl·lit meteosat... sigui com sigui, hi ha molta informació sobre l'estació espacial a internet i ara m'allargaria massa... (per a qui hi estigui interessat podeu anar directament a la web de l'<a href="http://www.nasa.gov/mission_pages/station/main/index.html" target="_blank">ISS (NASA)</a> o a la pàgina en castellà <a href="http://www.estacionespacial.com/" target="_blank">www.estacionespacial.com</a> que també està molt bé).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Intentaré fer un petit resum de les coses que m'han encuriosit al respecte...<br />
<br />
<ul style="text-align: -webkit-auto;">
<li>Imatge de l'ISS a temps real (impressionant veure com es va movent sobre el mapa): <a href="http://www.estacionespacial.com/">http://www.estacionespacial.com/</a></li>
</ul>
</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipP2ZYH4wAFCTxRjSWueaUV3t2q73NlwMZPD8OZ_gTcuzq3Qo3F3KYsc93_LcAtiwb9tFMwRUOP1mMdJ26yJ5gXPM-uLQgtHkURrZHiaU34RQe_XyERrvKgzR0ATQ4p24PVlsBJGESFBs/s320/ISS+Estacio+Espacial.PNG" height="195" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="320" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://www.estacionespacial.com/" style="font-size: medium; text-align: -webkit-auto;">http://www.estacionespacial.com/</a></td></tr>
</tbody></table>
<ul>
<li>L'estació espacial vista des de dins a 360º:</li>
<ul>
<li><a href="http://www.boeing.com/defense-space/space/spacestation/ISS%20360%20Virtual%20Tour/Boeing%20ISS_ISS%20360%20Virtual%20Tour.html">360 virtual tour</a></li>
<li><a href="http://www.nasa.gov/externalflash/ISSRG/">NASA Interactive tour</a><br /><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.nasa.gov/externalflash/ISSRG/"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIKrDLEXlRjfTS4VhKT2gIINnxSxNkDJRxIzDJdzHYoB3-BRQJ_xytiA4rm8Wu66XHgidFcfUiSei3TN5atVYzwDYmbqhT0yhbMK654EaaeJpBrbYtfI0pplRt_ykuxTQ1-GoKigqtoP8/s1600/ISS+Interactive+360+graus.png" height="287" width="320" /></a></div>
<br />
</li>
</ul>
<li>Velocitat: la velocitat actual de l'estació espacial pot ser d'entre 27.000 km/h i 29.000 km/h </li>
<li>l'ISS orbita entorn la Terra a uns 380-400 km d'altitud.</li>
<li>Tarda una hora i mitja en fer un tomb a la Terra. </li>
<li>Tripulació actual (hi és des del 13 de novembre fins el 30 d'abril): <a href="http://www.nasa.gov/mission_pages/station/expeditions/expedition30/index.html">http://www.nasa.gov/mission_pages/station/expeditions/expedition30/index.html</a></li>
</ul>
<ul>
<li>La <a href="http://www.estacionespacial.com/noticias.php?misc=search&subaction=showfull&id=1279525500&archive=&cnshow=news&ucat=&start_from=&" target="_blank">brossa espacial</a> (fins i tot a l'espai cal fer neteja!!) ( basura espacial ) </li>
<li>Article relacionat: <a href="http://cienciaitecnologies.blogspot.com/2011/04/aqui-no-hi-veig-cap-deu-50-anys-de.html" target="_blank">"Aquí no hi veig cap Déu" - 50 anys de l'home a l'espai</a></li>
<li>L'Estació Espacial Internacional vista des de la Terra. És un estel fugaç? un ovni?.. (en superman??)...<br />
Imatge des del Montseny (Catalunya) - Joan Olaria 02/04/2011</li>
</ul>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.estacionespacial.com/images/pasos/20110403%20Joan%20Olaria%20desde%20el%20Montseny,%20Barcelona.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.estacionespacial.com/images/pasos/20110403%20Joan%20Olaria%20desde%20el%20Montseny,%20Barcelona.jpg" height="263" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<ul>
<li>La Terra des de l'espai (vídeo on es veuen:</li>
</ul>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/ixZ8Kbdyhac" width="560"></iframe></div>
<ul></ul>
<div>
<br /></div>
<div>
Més dades (<a href="http://www.estacionespacial.com/componentes.php">http://www.estacionespacial.com/componentes.php</a>): dades que s'esperaven després de l'ensamblatge:</div>
<table border="1" cellpadding="4" cellspacing="0" style="background-color: white; color: #464646; font-family: Verdana, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; height: 260px;"><tbody>
<tr><td colspan="2"><strong style="color: #3f3f3f;">Nombre:</strong> International Space Station (ISS)</td></tr>
<tr><td><strong style="color: #3f3f3f;">Laboratorios:</strong> 6</td><td><strong style="color: #3f3f3f;">Inclinación órbita:</strong> 51,6º</td></tr>
<tr><td><strong style="color: #3f3f3f;">Ocupantes:</strong> 7</td><td><strong style="color: #3f3f3f;">Espacio habitable:</strong> 1.300 metros cúbicos</td></tr>
<tr><td><strong style="color: #3f3f3f;">Altitud:</strong> 335 - 460 Km.</td><td><strong style="color: #3f3f3f;">Masa total:</strong> 415 toneladas</td></tr>
<tr><td><strong style="color: #3f3f3f;">Velocidad:</strong> 26000 Km/h.</td><td><strong style="color: #3f3f3f;">Plazo de ejecución:</strong> de 1998 al año 2010</td></tr>
<tr><td><strong style="color: #3f3f3f;">Órbita terrestre:</strong> una cada 90 minutos</td><td><strong style="color: #3f3f3f;">Vida útil:</strong> mínimo 10 años</td></tr>
<tr><td><strong style="color: #3f3f3f;">Longitud:</strong> 108 metros</td><td>Construcción en 3 fases</td></tr>
<tr><td><strong style="color: #3f3f3f;">Anchura:</strong> 74 metros</td><td><strong style="color: #3f3f3f;">Inversión:</strong> más de 20 mil millones de euros</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<div>
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/17371264729615533161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5256822616702297743.post-18133211122361142052011-08-12T16:55:00.000+02:002013-08-07T10:10:51.164+02:00La PArAuLa PErIODyCa - Recerca de Paraules amb els Símbols dels Elements de la Taula Periòdica<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiaqh_s47ry5d8FPfzALJq6cAwbkr9Yh61XixdCwT5x8AewauheGU5ogTxwi_arD67ghKU1rOfTQqZF4M_t3wG9D5iTow2XYkZKObmsQ0RJxQrvybNl0UEjL9ar8JFl8QbZLlr7S05TENb/s1600/PArAuLa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="93" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiaqh_s47ry5d8FPfzALJq6cAwbkr9Yh61XixdCwT5x8AewauheGU5ogTxwi_arD67ghKU1rOfTQqZF4M_t3wG9D5iTow2XYkZKObmsQ0RJxQrvybNl0UEjL9ar8JFl8QbZLlr7S05TENb/s320/PArAuLa.jpg" width="320" /> </a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">El curs passat, 2009-10, estudiant els elements de la taula periòdica amb un grup de diversitat de 2n d'ESO vam provar de cercar paraules amagades dins la taula periòdica, utilitzant els símbols dels elements. La idea era cercar les paraules, per grups o individualment, i quan algú en trobava alguna, havia d'exposar-la dient el nom dels elements, per exemple: "la meva paraula és: Fósfor, Argó, Or i Lantani". </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Inicialment trobàvem paraules molt curtetes, de 4-5 lletres, però ens vàrem anar engrescant. Aquell cop, la millor paraula, va ser: <b>ReCONCILiAcCIÓ</b>. La va dir una alumna, al cap d'uns dies de provar l'experiència, després d'haver-se barallat a l'hora del pati amb un company.. (curiosa coincidència? :-)) </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Aquest curs, i seguint la línia de l'entrada anterior del <a href="http://cienciaitecnologies.blogspot.com/2011/08/la-nostra-taula-periodica-gegant.html">bloc</a> en la qual s'exposava la construcció d'una taula periòdica gegant, dins del marc de les <a href="http://fisicaiquimica.org/index.php?option=com_content&task=blogcategory&id=45&Itemid=68" target="_blank">activitats</a> proposades per l'Associació de Professors de Física i Química de Catalunya (<a href="http://fisicaiquimica.org/" target="_blank">apFQc</a>) en motiu de la celebració de l'Any Internacional de la Química (<a href="http://www.chemistry2011.org/" target="_blank">IYC</a>) – (<a href="http://www.quimica2011.es/" target="_blank">AIQ</a>) (<a href="http://blocs.iec.cat/aiq2011/" target="_blank">bloc</a>) a l'institut on he estat aquet curs hem impulsat un concurs en el qual hi podien participar tots els alumnes de l'ESO mitjançant unes butlletes de participació, sota les bases següents:</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://es.scribd.com/doc/62165229/Bases-concurs-La-PArAuLa-PErIODyCa" la="" paraula="" periodyca"="" scribd"="" style="-x-system-font: none; display: block; font-family: Helvetica,Arial,Sans-serif; font-size-adjust: none; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin: 12px auto 6px auto; text-decoration: underline;" title="View Bases concurs ">Bases concurs "La PArAuLa PErIODyCa"</a><iframe class="scribd_iframe_embed" data-aspect-ratio="0.706697459584296" data-auto-height="false" frameborder="0" height="626" id="doc_50077" scrolling="no" src="http://www.scribd.com/embeds/62165229/content?start_page=1&view_mode=list&access_key=key-2gvufgy7ie9bpcnj719b" width="400"></iframe></div><br />
<div style="text-align: justify;">L'empresa <a href="http://www.basf.com/">BASF</a> va patrocinar el concurs i gràcies a això es va poder fer un petit obsequi de participació a tots els participants, i una trentena d'alumnes van rebre una bossa, una gorra, un buf, i una camiseta de l'empresa.</div><div style="text-align: justify;">Sota aquestes línies podreu veure un recull ràpid de les paraules i frases que van sorgir, les premiades, les d'interès educatiu, i pràcticament totes les que els i les alumnes van escriure en les seves butlletes.</div><br />
<div style="text-align: center;"><a href="http://es.scribd.com/doc/62164558/La-PArAuLa-PErIODyCa-Recerca-de-paraules-amb-els-simbols-dels-elements" style="-x-system-font: none; display: block; font-family: Helvetica,Arial,Sans-serif; font-size-adjust: none; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin: 12px auto 6px auto; text-decoration: underline;" title="View La PArAuLa PErIODyCa - Recerca de paraules amb els símbols dels elements on Scribd">La PArAuLa PErIODyCa - Recerca de paraules amb els símbols dels elements</a><iframe class="scribd_iframe_embed" data-aspect-ratio="1.41666666666667" data-auto-height="false" frameborder="0" height="342" id="doc_66361" scrolling="no" src="http://www.scribd.com/embeds/62164558/content?start_page=1&view_mode=slideshow&access_key=key-vgcgso0kjw45c49vdp8" width="400"></iframe> </div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCpOpkYX7KmGQFOMN7RvWel3eL5a1enK000ObxPcJDpTSEfog1T_cfx11n7XFo5F_9X84kvtrYTLilpZk6U_v8xiJ_0NT6LNKQ_ibnbunSrlwsEGRgVMyDchq_Mt0sipEj5J3LdsrHBy9K/s1600/AuLa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="116" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCpOpkYX7KmGQFOMN7RvWel3eL5a1enK000ObxPcJDpTSEfog1T_cfx11n7XFo5F_9X84kvtrYTLilpZk6U_v8xiJ_0NT6LNKQ_ibnbunSrlwsEGRgVMyDchq_Mt0sipEj5J3LdsrHBy9K/s200/AuLa.jpg" width="200" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBOtWcbNB5fyET-wQXGmoOe3bWxcwNstb5TnFfbuVKH0HpQM4VcEIQtSYFfgE8LSBOxcwmbsLXPaklvTzKnOh9gkMpSmv1SPkiInxZZyOtvAGecuT4KDc7piQ9xCQCpGHfF6P9Xas4Behf/s1600/TiC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="115" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBOtWcbNB5fyET-wQXGmoOe3bWxcwNstb5TnFfbuVKH0HpQM4VcEIQtSYFfgE8LSBOxcwmbsLXPaklvTzKnOh9gkMpSmv1SPkiInxZZyOtvAGecuT4KDc7piQ9xCQCpGHfF6P9Xas4Behf/s200/TiC.jpg" width="200" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Aquí podeu veure també un informe de l'activitat: </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://es.scribd.com/doc/62166945/Informe-Activitat-Construir-Paraules-amb-els-elements-de-la-Taula-Periodica" style="-x-system-font: none; display: block; font-family: Helvetica,Arial,Sans-serif; font-size-adjust: none; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin: 12px auto 6px auto; text-decoration: underline;" title="View Informe Activitat: Construir Paraules amb els elements de la Taula Periòdica on Scribd">Informe Activitat: Construir Paraules amb els elements de la Taula Periòdica</a><iframe class="scribd_iframe_embed" data-aspect-ratio="" data-auto-height="false" frameborder="0" height="600" id="doc_6230" scrolling="no" src="http://www.scribd.com/embeds/62166945/content?start_page=1&view_mode=list&access_key=key-2b0poit4rurj827z12i2" width="400"></iframe></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9kZXMo7DFZvSlQJ4CewdFe8BZMNF5pc5zFXd2Q7XTcZURG9BAEGGswRkHx5Xnk4wItZL6fb6pJaEh90t0bar9r_Z-ffHO2qgXkBhAG1RwjXYZOesIq0cUeCcIj5GSh23bs4NxYKooJ3QO/s1600/TiC-TaC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="83" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9kZXMo7DFZvSlQJ4CewdFe8BZMNF5pc5zFXd2Q7XTcZURG9BAEGGswRkHx5Xnk4wItZL6fb6pJaEh90t0bar9r_Z-ffHO2qgXkBhAG1RwjXYZOesIq0cUeCcIj5GSh23bs4NxYKooJ3QO/s320/TiC-TaC.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Aquesta activitat també es pot dur a terme en un entorn virtual d'aprenentatge (EVA) 3D, com podria ser <a href="http://espurna.ning.com/group/escolavirtualespurna">Spurnik</a> (plataforma virtual en 3D d'<a href="http://www.espurna.cat/">Espurna</a>). Durant un curs de formació vaig preveure aquesta activitat amb la crresponent descripció, objectius, temportizació, etc. Aquí ho teniu per si ho voleu utilitzar.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://i.creativecommons.org/l/by-nc-sa/3.0/es/88x31.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://i.creativecommons.org/l/by-nc-sa/3.0/es/88x31.png" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://es.scribd.com/doc/62165950/Taula-Periodica-Elemental-Estimada-Paraula-Activitat-Simulada-en-un-Entorn-Virtual-3D" style="-x-system-font: none; display: block; font-family: Helvetica,Arial,Sans-serif; font-size-adjust: none; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin: 12px auto 6px auto; text-decoration: underline;" title="View Taula Periodica - Elemental Estimada Paraula - Activitat Simulada en un Entorn Virtual 3D on Scribd">Taula Periodica - Elemental Estimada Paraula - Activitat Simulada en un Entorn Virtual 3D</a><iframe class="scribd_iframe_embed" data-aspect-ratio="0.706697459584296" data-auto-height="false" frameborder="0" height="626" id="doc_38698" scrolling="no" src="http://www.scribd.com/embeds/62165950/content?start_page=1&view_mode=list&access_key=key-1chwjvhywt4bxi41a1kp" width="400"></iframe></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBQRCPp3WZYZrYbSeau26420Yy3god0yl38nlBvUd5Xo2HmUw9XiNcup7TgUzKUlDEQ44V-NnCbGRnFLSqVSuWwsxTzFoLQrAzZeSarn04gu6yBCcvpcwnAIJE6fzfRuNwZXhOV0WEtFm8/s1600/ReAcCIONa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="76" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBQRCPp3WZYZrYbSeau26420Yy3god0yl38nlBvUd5Xo2HmUw9XiNcup7TgUzKUlDEQ44V-NnCbGRnFLSqVSuWwsxTzFoLQrAzZeSarn04gu6yBCcvpcwnAIJE6fzfRuNwZXhOV0WEtFm8/s400/ReAcCIONa.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><br />
Annahttp://www.blogger.com/profile/13304705038141089705noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5256822616702297743.post-76917199166877599702011-08-12T15:01:00.000+02:002013-08-07T10:10:51.242+02:00La nostra taula periòdica gegant<div style="text-align: center;"><b><i><br />
<u><span style="color: yellow;">TAULA PERIÒDICA GEGANT</span></u></i></b></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRXxyBQiBK7z-eXBG8iyM-TkYq4gjBEWktpQPzp7NRqZ50Zj-LiKWJxcMD5WnG2Zm-0JG3panhNY7rnp4hZ2AF7ydup2lT4YEX1n0WBlkAsKRofA9OevkiiNz9_HA2BHkIAr-pdrkcWPM/s640/P1010532%252520-%252520copia.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRXxyBQiBK7z-eXBG8iyM-TkYq4gjBEWktpQPzp7NRqZ50Zj-LiKWJxcMD5WnG2Zm-0JG3panhNY7rnp4hZ2AF7ydup2lT4YEX1n0WBlkAsKRofA9OevkiiNz9_HA2BHkIAr-pdrkcWPM/s400/P1010532%252520-%252520copia.JPG" width="400" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">Dins del marc de les <a href="http://fisicaiquimica.org/index.php?option=com_content&task=blogcategory&id=45&Itemid=68">activitats</a> proposades per l'Associació de Professors de Física i Química de Catalunya (<a href="http://fisicaiquimica.org/">apFQc</a>) en motiu de la celebració de l'Any Internacional de la Química (<a href="http://www.chemistry2011.org/">IYC</a>) – (<a href="http://www.quimica2011.es/">AIQ</a>) (<a href="http://blocs.iec.cat/aiq2011/">bloc</a>) a l'institut vàrem construir un mural d'una taula periòdica gegant que ha estat exposada durant uns mesos al vestíbul de l'institut per tal de divulgar la química entre els alumnes. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">L'activitat la van dur a terme alumnes de l'assignatura optativa de Física i Química de 2n d'ESO (Fem Química) i també alumnes de 3r i 4t d'ESO. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">La idea inicial era buscar imatges dels elements, també es podien incrustar objectes que continguessin l'element o que fossin il·lustratius dels mateixos. A les fotos que hi ha a sota aquestes línies es poden observar amb més detall alguns dels elements. Per si algú està interessat en l'activitat, us penjo també l'informe de l'activitat.</div><div style="text-align: center;"><a href="http://es.scribd.com/doc/62159463/Construccio-d-una-Taula-Periodica-Gegant" style="-x-system-font: none; display: block; font-family: Helvetica,Arial,Sans-serif; font-size-adjust: none; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin: 12px auto 6px auto; text-decoration: underline;" title="View Construcció d'una Taula Periòdica Gegant on Scribd">Construcció d'una Taula Periòdica Gegant</a><iframe class="scribd_iframe_embed" data-aspect-ratio="0.706697459584296" data-auto-height="true" frameborder="0" height="400" id="doc_57259" scrolling="no" src="http://www.scribd.com/embeds/62159463/content?start_page=1&view_mode=list&access_key=key-1wdjl6za2hdlhbxsdq7n" width="75%"></iframe><script type="text/javascript">
(function() { var scribd = document.createElement("script"); scribd.type = "text/javascript"; scribd.async = true; scribd.src = "http://www.scribd.com/javascripts/embed_code/inject.js"; var s = document.getElementsByTagName("script")[0]; s.parentNode.insertBefore(scribd, s); })();
</script><span style="font-size: x-small;"><i> </i></span></div><br />
<span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></i></span><br />
<div class="Default" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><b><u><span lang="FR">Referències bibliogràfiques i enllaços</span></u></b></span></div><ul style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><li><span style="font-size: small;"></span><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: small;"><span lang="FR" style="line-height: 115%;">Theodore Gray. “ELS ELEMENTS” editat per la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Publicacions de la Universitat de València (PUV) (2011). </span><a href="http://periodictable.com/"><span style="line-height: 90%;">http://periodictable.com/</span></a><span style="line-height: 115%;"> </span></span><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: small;"><span style="line-height: 115%;"> </span></span></li>
<li><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;">A</span><span style="line-height: 115%;">ssociació de Professors de Física i Química de Catalunya: </span><a href="http://www.fisicaiquimica.org/"><span style="line-height: 115%;">http://www.fisicaiquimica.org/</span></a></span><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;"> </span></span></li>
<li><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;">Any Internacional de la Química: </span><a href="http://blocs.iec.cat/aiq2011/"><span style="line-height: 115%;">http://blocs.iec.cat/aiq2011/</span></a></span><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;"> </span></span></li>
<li><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;">Aulanet: </span><a href="http://www.xtec.cat/aulanet/ud/ciencies/taula/index.htm"><span style="line-height: 115%;">http://www.xtec.cat/aulanet/ud/ciencies/taula/index.htm</span></a></span><span style="font-size: small;"><span lang="FR" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 115%;"> </span></span></li>
<li><span style="font-size: small;"><span lang="FR" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 115%;">Ptable: (en català): </span><a href="http://www.ptable.com/?lang=ca"><span lang="FR" style="line-height: 115%;">http://www.ptable.com/?lang=ca</span></a></span></li>
</ul><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></i></span><br />
<div class="Default" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><i><b><u><span lang="FR"><span style="text-decoration: none;"> </span></span></u></b></i></span></div><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></i></span><br />
Paral·lelament es va organitzar un concurs de paraules cercades amb la taula periòdica, la qual mereix una entrada del bloc específica, perquè va tenir molt d'èxit i vàrem trobar moltes i moltes paraules amagades.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO2l68wboqtpOqCkC1Hz2Cyq5UYTLMfipaQfbHrUVpsrU7joaGcajM0KatmG9bWer1M5UGrX0Bd_2o-6kUxlH-bixrFUBKie3nlXFO33UBJEgLBUc8Ao1U4Aq17_B5DJ2GOerRhvqnrrE/s512/P1010519.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO2l68wboqtpOqCkC1Hz2Cyq5UYTLMfipaQfbHrUVpsrU7joaGcajM0KatmG9bWer1M5UGrX0Bd_2o-6kUxlH-bixrFUBKie3nlXFO33UBJEgLBUc8Ao1U4Aq17_B5DJ2GOerRhvqnrrE/s320/P1010519.JPG" width="240" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdliU-39mvhH6jKPq5xEfrEuCiZ-G0X7vGuuFXZbAB3kBwgqEiECosQ5jPMlK6lY8WcfMH_OpfYBUf3sZaQsjy1wm0fg5i6I8zRIBUfbu_cPC7s9q_qp66Ah8TMnp5gqPxsE9t03iZ9Ow/s640/P1010520.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdliU-39mvhH6jKPq5xEfrEuCiZ-G0X7vGuuFXZbAB3kBwgqEiECosQ5jPMlK6lY8WcfMH_OpfYBUf3sZaQsjy1wm0fg5i6I8zRIBUfbu_cPC7s9q_qp66Ah8TMnp5gqPxsE9t03iZ9Ow/s320/P1010520.JPG" width="320" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhus5z_oAO4NYYUN-LQnJ8gdB2JQQrK92Q-NyOkYhtdc5WsKNN36HWRnWwLtID_GYgn53j7NGnhgEbVOLpl9lXGqCwQLR8qbSq1PaP4bJxBODYqUPNh8YGox5grpIYcxzf-C3h4UiSi1Ws/s640/P1010522.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhus5z_oAO4NYYUN-LQnJ8gdB2JQQrK92Q-NyOkYhtdc5WsKNN36HWRnWwLtID_GYgn53j7NGnhgEbVOLpl9lXGqCwQLR8qbSq1PaP4bJxBODYqUPNh8YGox5grpIYcxzf-C3h4UiSi1Ws/s320/P1010522.JPG" width="320" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKFGE9R2sV5ff09N5r3xpJD2MnkEkuGyYzWZTdnWQBnaGrXImE8aMgOQysNvnmDpQWy7srvFy2rsXd22mBGMCTsrrABAdT29sbO14KN_AjOdPUge75J9ifDeZ9GV_beQ0lidxC1jF2nCs/s640/P1010524.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKFGE9R2sV5ff09N5r3xpJD2MnkEkuGyYzWZTdnWQBnaGrXImE8aMgOQysNvnmDpQWy7srvFy2rsXd22mBGMCTsrrABAdT29sbO14KN_AjOdPUge75J9ifDeZ9GV_beQ0lidxC1jF2nCs/s320/P1010524.JPG" width="320" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1nYupG7JzOVbY7AiY2cPa-WBpWA5rBo4laf_IctfG9W-mNL4PYrqHpIKI0wMiX3RLs-atq8P_USl0xXVupp4gIXcRc55qrerg6-lGHOUm0HsrbQkmE_4XliXxGfwdixC0UuPpXEuCV0k/s512/P1010535.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1nYupG7JzOVbY7AiY2cPa-WBpWA5rBo4laf_IctfG9W-mNL4PYrqHpIKI0wMiX3RLs-atq8P_USl0xXVupp4gIXcRc55qrerg6-lGHOUm0HsrbQkmE_4XliXxGfwdixC0UuPpXEuCV0k/s320/P1010535.JPG" width="240" /></a></div><br />
<br />
Mostres d'altres <a href="https://docs.google.com/leaf?id=0B4tjYSRT0K9UOGZiMjVhZTUtNGIwYS00MzI0LWFhODUtM2ZhNGIwMTI3NWVj&sort=name&layout=list&num=50">taules</a>: <br />
<br />
<iframe frameborder="0" height="560px" src="https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=false&embedded=true&srcid=0B4tjYSRT0K9UOGZiMjVhZTUtNGIwYS00MzI0LWFhODUtM2ZhNGIwMTI3NWVj&hl=ca" width="100%"></iframe>Annahttp://www.blogger.com/profile/13304705038141089705noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5256822616702297743.post-51963922357757084222011-06-22T10:13:00.001+02:002013-08-07T10:10:51.213+02:00Les nostres piles casolanes (fotos d'experiments realitzats a l'aula).<br />
<div style="text-align: justify;">Aquesta és una petita mostra dels experiments que vàrem poder realitzar a l'aula en referència a l'entrada anterior del bloc (<a href="http://cienciaitecnologies.blogspot.com/2011/05/carregant-les-piles-amb-monedes-paper.html">carregant les piles</a>!).</div><br />
<div style="text-align: justify;">Vàrem aconseguir fer una pila de llimones, monedes de coure i zinc amb quatre talls de llimona en sèrie, però aquesta sèrie no està documentada fotogràficament. De totes maneres, tal i com es veu a la següent foto, amb dues porcions, quan ho vàrem provar el primer dia, vàrem veure que el voltatge de cada "pila-llimona" augmenta el voltatge en uns uns 0,9 volts/"pila". Amb quatre rodanxes de llimona el potencial va arribar a 2,36 volts. Insuficient per alimentar un led, encara, però en el multímetre es podia observar fàcilment que hi havia corrent elèctric.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7BKsXVd6W-cHF3ju3ArD6_4s2Zii6KLVrd__Mutv4f3b7cgeMny7dVn00mG4oPEcBbOHy7mT20SAA44Y5ULE_WVrQu04kGwOAO3_V77RoVZsex8JTZ6r7cOHKXw3bqqnDWYpNTvjyEBsh/s1600/pila_llimones.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="191" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7BKsXVd6W-cHF3ju3ArD6_4s2Zii6KLVrd__Mutv4f3b7cgeMny7dVn00mG4oPEcBbOHy7mT20SAA44Y5ULE_WVrQu04kGwOAO3_V77RoVZsex8JTZ6r7cOHKXw3bqqnDWYpNTvjyEBsh/s400/pila_llimones.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">També vam construir unes quantes piles amb monedes de coure i alumini, fent servir com a medi electrolític vinagre impregnat en paper de filtre. Tampoc vam arribar a encendre el led però sí que donava diferència de potencial observable. La propera vegada haurem de provar de fer-ne una bona pila! </div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9yLgomsVjbr3BuvS1rTUx4nL0kIlutDk6aKRPLU6kX0P0Ak4xd4PM52k28EK9ksUHEop6SkdZd7PAb80ywYu2NOOf-XbG0XGCKTxDwOhiSRC7ovrlJz-rmJwrOT08q3w4VMiSv9-biFwF/s1600/pila_monedes_alumini.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="60" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9yLgomsVjbr3BuvS1rTUx4nL0kIlutDk6aKRPLU6kX0P0Ak4xd4PM52k28EK9ksUHEop6SkdZd7PAb80ywYu2NOOf-XbG0XGCKTxDwOhiSRC7ovrlJz-rmJwrOT08q3w4VMiSv9-biFwF/s400/pila_monedes_alumini.jpg" width="400" /> </a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><u><b><span style="font-size: x-small;">Informació complementària:</span></b></u></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Circuito_de_LED">Voltatges per als leds </a></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://www.electronicafacil.net/foros/PNphpBB2-viewtopic-t-5527.html">Leds alta luminiscència</a></span></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/13304705038141089705noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5256822616702297743.post-64928405049901362772011-05-28T08:18:00.005+02:002013-08-07T10:10:51.223+02:00Carregant les piles amb monedes, paper d'alumini, llimones i patates..<br />
<div style="text-align: justify;">Ara que en acabar-se el curs sembla que ja se'ns acabin les piles el que podem fer per recarregar-les és construir-nos una pila nosaltres mateixos! Amb els alumnes de l'optativa de Física i Química (Fem Química!) hem acabat les pràctiques programades i ens queden unes quantes sessions per fer-ne alguna de nova.<br />
<br />
En un <a href="http://blogs.tv3.cat/quequicom">QUÈQUICOM</a> de l'any 2006 presentat per Toni Mestres que s'emetia fa uns dies a mode de reposició, ens donen la idea: construir piles ecològiques amb monedes de coure i paper d'alumini tot fent-ne una <i>pila</i>.<br />
<br />
A veure com anirà... ho documentarem!</div><br />
<b>** LES ENERGIES POC CONTAMINANTS </b><br />
<span style="font-size: x-small;">(construcció de la pila (Volta, 1800): minut 25:15)</span> <br />
<a href="http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=32137">http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=32137</a><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=32137" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt7q5Ic_WVnqCO2C5hiqO9PUwcP5TRPP318Ue7cDM4j0TqBVNmUHUak_xckX9YA9SzO9_S24vfqoGd04wjkT1YtgJn-C37Hm6lBf9ey-d5cgxo7I4XHtcj9HTTTd_XdWZ6VYGMfpCGeLw/s400/pila+cu+-+paper+vinagre+-+alumini+-+led.PNG" width="400" /></a></div><br />
** Un video "divertit" (en anglès):<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="2" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/a4n1HIsfjZM" width="425"></iframe><br />
<br />
** Un tutorial a <a href="http://www.jverdaguer.org/jsmedia/001ciencia/ftp/vivir%20de%20mil%20maneras/fabrica%20pila.pdf">curiosikid</a> <br />
<br />
** Com fer una pila amb una llimona:<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="2" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/ND1MpTcW8KE" width="425"></iframe><br />
<br />
** Com fer foc amb una patata:<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="2" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/KHIHNH-6WsQ" width="425"></iframe>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/17371264729615533161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5256822616702297743.post-85967674873078144722011-05-07T08:56:00.003+02:002013-08-07T10:10:51.263+02:00La revolució de l'ensenyament - Sir Ken Robinson (videos TED).<br />
<div style="text-align: justify;">Fa un temps vaig penjar una entrada de <a href="http://sirkenrobinson.com/skr/watch">Sir Ken Robinson</a> fent una conferència sobre la creativitat a les escoles (veure post complet i referències <a href="http://cienciaitecnologies.blogspot.com/2009/06/no-matem-la-creativitat.html">aquí</a>). Ara, gràcies al twitter (de fet, gràcies a la gent que tinc a la meva twittlist (<a href="http://twitter.com/jordimarin">@jordimarin</a>, <a href="http://twitter.com/david_cs">@david_cs</a>), m'arriba una nova aportació de <a href="http://www.ted.com/talks/lang/cat/sir_ken_robinson_bring_on_the_revolution.html">Sir Ken Robinson: "amunt la revolució de l'ensenyament!"</a> Pel que ja he vist val la pena veure'l i treure'n unes quantes conclusions! Penjo el video i l'aniré analitzant! A veure si algun dia puc fer una mica de resum de les idees més importants. El video té una durada d'uns 18 minuts. Espero que us agradi!</div><br />
<br />
<object height="326" width="446"><param name="movie" value="http://video.ted.com/assets/player/swf/EmbedPlayer.swf"></param><param name="allowFullScreen" value="true" /><param name="allowScriptAccess" value="always"/><param name="wmode" value="transparent"></param><param name="bgColor" value="#ffffff"></param><param name="flashvars" value="vu=http://video.ted.com/talks/dynamic/SirKenRobinson_2010-medium.flv&su=http://images.ted.com/images/ted/tedindex/embed-posters/SirKenRobinson-2010.embed_thumbnail.jpg&vw=432&vh=240&ap=0&ti=865&lang=cat&introDuration=15330&adDuration=4000&postAdDuration=830&adKeys=talk=sir_ken_robinson_bring_on_the_revolution;year=2010;theme=master_storytellers;theme=the_rise_of_collaboration;theme=new_on_ted_com;theme=how_the_mind_works;theme=how_we_learn;theme=the_creative_spark;theme=whipsmart_comedy;theme=a_taste_of_ted2010;event=A+Taste+of+TED2010;tag=children;tag=creativity;tag=education;tag=invention;&preAdTag=tconf.ted/embed;tile=1;sz=512x288;" /><embed src="http://video.ted.com/assets/player/swf/EmbedPlayer.swf" pluginspace="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" bgColor="#ffffff" width="446" height="326" allowFullScreen="true" allowScriptAccess="always" flashvars="vu=http://video.ted.com/talks/dynamic/SirKenRobinson_2010-medium.flv&su=http://images.ted.com/images/ted/tedindex/embed-posters/SirKenRobinson-2010.embed_thumbnail.jpg&vw=432&vh=240&ap=0&ti=865&lang=cat&introDuration=15330&adDuration=4000&postAdDuration=830&adKeys=talk=sir_ken_robinson_bring_on_the_revolution;year=2010;theme=master_storytellers;theme=the_rise_of_collaboration;theme=new_on_ted_com;theme=how_the_mind_works;theme=how_we_learn;theme=the_creative_spark;theme=whipsmart_comedy;theme=a_taste_of_ted2010;event=A+Taste+of+TED2010;tag=children;tag=creativity;tag=education;tag=invention;"></embed></object>Annahttp://www.blogger.com/profile/13304705038141089705noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5256822616702297743.post-13204282520346332662011-04-12T22:24:00.004+02:002013-08-07T10:10:51.143+02:00#3espurna : Creació de documents compartits amb l'app "documents" de "la meva XTEC" / "google docs"<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img class="align-left" height="177" src="http://api.ning.com:80/files/pGxZmhU836fu7UbeO1XJdIzAKbeyxf*T7vhPEf8qE6usKqWYH-XsRDupikUqCjKxB0OlGg5n-yHg49fPfIABB39hu7k5mF43/logo_IIIJornada6.jpg" width="163" /></div><br />
<div style="text-align: justify;"><br />
L'ús dels blocs a l'aula dóna molta versatilitat. Una de les aplicacions que podem utilitzar i que tenim a disposició dins l'entorn XTEC 2.0 és la de la creació de documents (compartits o no) amb l'aplicació "documents" de "la meva XTEC" o de "google docs".<br />
Així doncs, una mica, com a corol·lari de la participació al 1r bloc d'experiències de la <a href="http://tercerajornadaespurna.wikispaces.com/Franja+d%27experi%C3%A8ncies">3a Jornada Espurna</a> de la qual us vaig parlar fa dues entrades en aquest mateix bloc (<a href="http://cienciaitecnologies.blogspot.com/2011/04/soc-resident-tinc-un-ple-i-no-ho-sabia.html">sóc resident, tinc un PLE i no ho sabia!</a>), posaré també aquí tots els enllaços que la Cristina i jo vàrem facilitar en la nostra exposició-taller: <span style="font-size: small;"><a href="http://espurna.ning.com/group/blocsdaula"><span class="prezi-title">Blocs d'aula - Documents compartits i Espurn@:</span></a></span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
Abans, però, i perquè pugui servir a qui li interessi fer ús d'aquesta aplicació, adjunto el videotutorial i el tutorial per escrit de com crear documents compartits amb l'app "documents" de "<a href="https://www.google.com/a/xtec.cat/ServiceLogin2?continue=https%3A%2F%2Fsites.google.com%2Fa%2Fxtec.cat%2Faplicacionsxtec%2F&followup=https%3A%2F%2Fsites.google.com%2Fa%2Fxtec.cat%2Faplicacionsxtec%2F&service=jotspot&passive=true&ul=1">la meva XTEC</a>" o un compte qualsevol de google (via <a href="https://docs.google.com/"><i>google docs</i></a>)</div><div style="color: #cccccc;"></div><div style="color: #cccccc;"><span style="background-color: transparent; display: block; font-size: 10pt; font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0pt; margin-left: 36pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><br />
</span></div><div style="color: #cccccc;"><span style="background-color: transparent; display: block; font-size: 10pt; font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0pt; margin-left: 36pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">- <a href="http://screencastle.com/watch/e54efeae5e21c18833d0c27178f08c95" target="_blank">Videotutorial</a> per a la creació de documents amb "la meva xtec" (creat amb <a href="http://screencastle.com/watch/e54efeae5e21c18833d0c27178f08c95" target="_blank">screencastle</a>)</span><span style="background-color: transparent; display: block; font-size: 10pt; font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0pt; margin-left: 36pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">- Tutorial per escrit (al google docs) (<a href="https://docs.google.com/document/d/1PJi12BrxRgHcO4J-sPI384xboQcdDpQe-JcLkvF60v8/edit?hl=ca&authkey=CIeasMMD" target="_blank">veure'l</a>)</span><span style="background-color: transparent; display: block; font-size: 10pt; font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0pt; margin-left: 36pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> </span></div><br />
<div style="text-align: center;"><embed allowfullscreen="true" allownetworking="all" allowscriptaccess="always" height="350" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" src="http://media.skoffer.com/api/v1/skoffer_player.swf?config=%7B%22playlist%22:[%7B%22url%22:%22http://media.skoffer.com/e54efeae5e21c18833d0c27178f08c95.flv%22,%22autoPlay%22:false,%22autoBuffering%22:true,%22scaling%22:%22fit%22%7D]%7D" type="application/x-shockwave-flash" width="425" wmode="transparent"></embed></div><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="background-color: transparent; color: black; display: block; font-size: 10pt; font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0pt; margin-left: 36pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> </span>El videotutorial finalment l'he creat amb l'<a href="http://screencastle.com/">screencastle</a> donat que no he pogut trobar un programa que em passi arxius flash (*.swf) a avi o mpg de manera gratuïta (malgrat que amb wink havia fet un tutorial més complet).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La resta de documents i enllaços es troben en aquest enllaç:<span style="font-size: small;"><a href="http://espurna.ning.com/group/blocsdaula"><span class="prezi-title"> Blocs d'aula - Documents compartits i Espurn@:</span></a> En aquest espai hem penjat tot el material que vam presentar a la jornada.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"></span></div><br />
<br />
Espero que us sigui útil.<br />
<ul><li>Espurna: <a href="http://www.espurna.cat/" target="_blank">www.espurna.cat/</a></li>
<li>Portal KAMPUS (secundària): Sindicabloc, Blocs Destacats, Treballs d'Aula... <a href="http://www.espurna.cat/kampus/" target="_blank">http://www.espurna.cat/kampus/</a></li>
<li>Sindicar un bloc a Espurn@ (enllaç directe): <a href="http://www.espurna.cat/portades/formulari_nou_bloc_kampus.php" target="_blank">Sindicació Bloc a Espurn@</a></li>
<li>Wiki de la Jornada: <a href="http://tercerajornadaespurna.wikispaces.com/" target="_blank">http://tercerajornadaespurna.wikispaces.com</a></li>
<li><b>Blocs d'aula, documents compartits i Espurn@</b> (presentació inicial): <a href="http://prezi.com/bwyxl-_zexxb/iiia-jornada-espurna-blocs-daula-documents-compartits-i-espurn/" target="_blank">per què un bloc i com enllaçar els nostres blocs a espurna.</a></li>
<li>Presentació <b>"Ús del bloc d'aula com a eina d'aprenentatge i aprofitament dels recursos Espurna"</b> - Cristina Arroyo: <a href="http://www.slideshare.net/crisam0/s-del-bloc-daula-com-a-eina" target="_blank">http://www.slideshare.net/crisam0/s-del-bloc-daula-com-a-eina</a></li>
</ul><blockquote>Vídeoclip "Rap per Haití": <a href="http://laclasemata.blogspot.com/2010/02/nuestro-rap-por-haiti-depende-de-tu.html" target="_blank">http://laclasemata.blogspot.com/2010/02/nuestro-rap-por-haiti-depende-de-tu.html</a> (Campanya solidària per a recaptar fons - Lletra feta pels alumnes)</blockquote><blockquote>Col·laboració de l'AO al Kampus: Fitxes La Marató- <a href="http://www.espurna.cat/kampus/mod/data/view.php?d=13&rid=1131" target="_blank">http://www.espurna.cat/kampus/mod/data/view.php?d=13&rid=1131</a>'</blockquote><blockquote>COR LLUITADOR', UN 'LIPDUB' SOLIDARI PROTAGONITZAT PER ALUMNES DE L'INSTITUT SANT PERE I SANT PAU <a href="http://laclasemata.blogspot.com/2010/12/ya-tenemos-el-video-del-lipdub.html" target="_blank">http://laclasemata.blogspot.com/2010/12/ya-tenemos-el-video-del-lipdub.html</a> (La lletra està feta per alumnes del centre - Marc Vallespí i Álex Florez- i l'AO surt amb els alumnes de l'Escola d'Educació Especial "La muntanyeta")</blockquote><ul><li>Com generar un <b>document amb Google Apps</b> (Documents a "la meva XTEC") - Anna Casamitjana.</li>
</ul><div style="color: #cccccc; font-family: inherit;"><span style="background-color: transparent; display: block; font-size: 10pt; font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0pt; margin-left: 36pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Les noves funcionalitats i serveis que proporciona la XTEC 2.0 dins l’entorn “La meva XTEC” permeten, mitjançant l’aplicació “Documents” de Google Apps (google docs) de la XTEC, la creació de documents (text, presentacions, formularis, fulls de càlcul...) que es poden editar en línia, compartir, enllaçar... Aquests documents es poden generar i <b>compartir</b> també des de qualsevol compte de google i permeten treballar en <b>activitats individuals, en grup, intercentre</b> i també permeten que els alumnes aprenguin a <b>treballar de manera autònoma i a un ritme de treball més ajustat a les seves necessitats</b>.</span><span style="background-color: transparent; display: block; font-size: 10pt; font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0pt; margin-left: 36pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><br />
</span><span style="background-color: transparent; display: block; font-size: 10pt; font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0pt; margin-left: 36pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">- Tutorial per escrit (al google docs) (<a href="https://docs.google.com/document/d/1PJi12BrxRgHcO4J-sPI384xboQcdDpQe-JcLkvF60v8/edit?hl=ca&authkey=CIeasMMD" target="_blank">veure'l</a>)</span></div><div style="color: #cccccc; font-family: inherit;"><span style="background-color: transparent; display: block; font-size: 10pt; font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0pt; margin-left: 36pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">- <a href="http://screencastle.com/watch/e54efeae5e21c18833d0c27178f08c95" target="_blank">Videotutorial</a> per a la creació de documents amb "la meva xtec" (creat amb <a href="http://screencastle.com/watch/e54efeae5e21c18833d0c27178f08c95" target="_blank">screencastle</a>)</span></div><span style="background-color: transparent; color: black; display: block; font-family: Times New Roman; font-size: 10pt; font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0pt; margin-left: 36pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><br />
</span><br />
<ul><li>Llista de blocs amics: (<a href="https://docs.google.com/document/d/1i2QMI1wBHhR74Bu0IVbStyiA88dwVa42KMhv2b7Uk28/edit?hl=ca&authkey=COmYkMAP" target="_blank">google docs</a>)</li>
<li>Altres grups interessants al ning: <a href="http://espurna.ning.com/groups" target="_self">http://espurna.ning.com/groups</a></li>
<li>Diferents tipus d'aplicacions 2.0 que podem incrustar als nostres blocs. Eina suggerida per Jordi Adell a la conferència inaugural: <a href="http://cooltoolsforschools.wikispaces.com/" target="_blank">http://cooltoolsforschools.wikispaces.com</a> (<b>Cool Tools For Schools</b>) (Fantàstica web!!!)</li>
</ul>Annahttp://www.blogger.com/profile/13304705038141089705noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5256822616702297743.post-91283709989111217262011-04-12T07:32:00.001+02:002011-04-13T15:55:22.151+02:00"Aquí no hi veig cap Déu". 50 anys de l'home a l'espai.<div style="text-align: justify;">.<br />
“<i>Veig la superfície terrestre a través de la finestreta. El cel és negre, i rodejant la terra, rodejant l'horitzó, hi ha una aureola blava molt bonica que s'enfosqueix a mesura que s'allunya de la superfície. Que bonica és.</i>"</div><br />
Doncs sí, de fet, si avui obriu el google o el youtube, per dir dues plataformes ben conegudes, us trobareu això:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="http://www.google.com/search?q=Iuri+Gagarin&ct=firstmaninspace11-hp&oi=ddle&hl=ca" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="70" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibvea4vg90kPYfovGbGrU_cHycIP4zVNja9UHgHlmXLwAx9JJ0AHZbw5G7WhjUW2RLld1E3pcuX71RCtENwJjN50uu5D_7qKvNmEEqkQyCiA2c-js75FWT4vU5LAgXmqRfElq6tzBxZZXJ/s200/google_firstmaninspace11-hp-js.jpg" width="200" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="http://www.youtube.com/firstorbit?feature=yoodle" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbUWW_e7r1ho8Y5VDor18NJPau-BXIp6sNclJhAoPOpGSRUwGYR8qvALTFu3fZBrx1YHW17zhTOpCZN-a7mpJ2n6L5tYGup7kZq5OXV76JsXG43y9gace1QWRtdYSIJ3zNrkdcuf2f9Sa2/s1600/youtube_50_anys_gagarin_espai.PNG" /></a></div><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://astroprofspage.com/wp-content/uploads/2007/07/Vostok_1_after_landing.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://astroprofspage.com/wp-content/uploads/2007/07/Vostok_1_after_landing.jpg" width="213" /></a></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">Avui, 12 d'abril, fa 50 anys que <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Iuri_Gagarin">Iuri Gagarin</a>, un jove de 27 anys, va sortir en una nau pràcticament feta a mida (<a href="http://astroprofspage.com/archives/1039">Vostok 1</a>), convertint-se en el primer cosmonauta, el primer home que va viatjar a l'espai. Això passava l'any 1961. Quatre anys abans, la gossa <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Laika">Laika </a>també havia orbitat al voltant de la Terra.<br />
Gagarin va viatjar en una càpsula d'uns 2 metres de diàmetre (a la imatge es veu com es trobava la nau després de la missió). La nau va orbitar al voltant de la Terra, en un vol que va durar 108 minuts, fa una velocitat d'uns 27400 km/h (compte, imagineu quina velocitat!!!), fins que va tornar a aterrar en paracaigudes al centre de Rússia. Sembla que en algun moment del recorregut, Gagarin va dir: "<i>aquí no hi veig cap Déu</i>". La paradoxa de la vida de Gagarin, és que va morir el 1968 en un vol rutinari a prop de Moscou.<br />
Per tal de commemorar aquest fet, i també per formar part d'una missió científica, avui una nau Soyuz (anomenada Yuri Gagarin), transporta dos russos (Alexandre Samokutiaev i Andrei Borisenko), i un nordamericà a l'Estació Espacial Internacional (<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/ISS">ISS</a>).<br />
<br />
Aquí teniu un petit video amb algunes imatges. De totes maneres és molt fàcil trobar-ne més, si hi esteu interessats.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="390" src="http://www.youtube.com/embed/J2C1FkPz5vU" title="YouTube video player" width="480"></iframe></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><br />
<br />
<b>Per saber-ne més:</b><br />
Documental: <a href="http://www.youtube.com/watch?v=RKs6ikmrLgg">First Orbit</a> (durada: 1h39minuts) <br />
<a href="http://www.seti.cl/yuri-gagarin-galeria-historica-del-primer-hombre-en-el-espacio/">Bloc SeticCl</a> <br />
<a href="http://88.2.226.6/Divulgacio/Les%20primeres%20dones%20astronautes.pdf">Les primeres dones astronautes </a>Annahttp://www.blogger.com/profile/13304705038141089705noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5256822616702297743.post-27749180980115396542011-04-03T11:25:00.005+02:002013-08-07T10:10:51.186+02:00Sóc resident, tinc un PLE i no ho sabia! "Resum" de la Conferència de Jordi Adell a la 3a Jornada Espurna #3espurna<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixYCi4GHkJRdFsR2q8hIcY4Cf5EN00hX0thgNf-sFYeAi70sQO-X1sJWzVHYStgNAY8r8npQwNMdYCWdXi9hFr_t5XUkkm6K7_rp26HG626iHyfFCKjwIHq_0qiqq4L0lBx6wBycqBGckz/s1600/logo_IIIJornada6.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixYCi4GHkJRdFsR2q8hIcY4Cf5EN00hX0thgNf-sFYeAi70sQO-X1sJWzVHYStgNAY8r8npQwNMdYCWdXi9hFr_t5XUkkm6K7_rp26HG626iHyfFCKjwIHq_0qiqq4L0lBx6wBycqBGckz/s200/logo_IIIJornada6.jpg" width="183" /></a></div><div style="text-align: justify;"><i><b>"Escriure en un bloc obliga a pensar, reflexionar, racionalitzar i ordenar les idees"</b></i>... més o menys és el que ens va convidar a fer ahir en Jordi Adell quasi en acabar la conferència inaugural de la <a href="http://tercerajornadaespurna.wikispaces.com/">3a Jornada Espurna</a>, celebrada ahir, dia 2 d'abril, a l'INS Lacetània de Manresa. Quan ho va dir vaig tenir clar que començaria així aquesta nova entrada del <a href="http://cienciaitecnologies.blogspot.com/">bloc</a>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La conferència inaugural, seguida de l'oportuna presentació de la Jornada, es titulava <i>"Nous espais i actituds per al desenvolupament professional del docent del segle XXI"</i>.... (uf!!). Perdoneu, la veritat, ni m'havia plantejat de què es parlaria, només sabia que seria interessant, perquè algun dia havia vist algun video d'en <a href="https://picasaweb.google.com/lh/photo/uW1QWm58IKr-FkiT0dnX0LdUgc4n2AjBdRvGM1F2YX0?feat=directlink">Jordi Adell</a> i ja seguia <a href="http://twitter.com/jordi_a">@jordi_a</a> al seu twitter. De fet, en tornar pensava en la conferència i en el fet que es devia titular "l'Entorn Personal d'Aprenentatge del professorat" o alguna cosa així... anava donant-li tombs a això del PLE (personal learning environment). Havia descobert que jo en tenia un i no ho sabia!</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La conferència va començar més o menys quan en Jordi ens va preguntar "què feu una colla de professors aquí un dissabte al matí?" i es veu projectada la imatge d'un gos verd... (...)</div><div style="text-align: justify;">"<b>Sou visitants o residents?</b>". Jo vaig respondre que SÍ a bastantes de les preguntes. Dec ser "RESIDENT": tinc un bloc, xarxa social, twitter, deixo petjada a la xarxa, busco materials, penjo materials... podríem dir que més o menys tinc una "identitat persistent". De totes maneres em plantejo que realment sóc una mica tímida perquè no acostumo a signar mai amb el meu nom i fins ahir no tenia foto real al twitter (em sembla que li tindré pocs dies, però!).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">En qualsevol cas, <b>tots els "residents" tenim un PLE a la xarxa</b>, un Entorn Personal d'Aprenentatge (o un PLN: entorn de treball personal). Des de sempre han existit però un ha de ser conscient del que té i saber utilitzar les tecnologies o avenços dels quals disposes, desenovolupar-te i ajudar els altres a fer-ho. Darwing, Voltaire... s'escrivien centenars i centenars de cartes de discussió, divulgatives, d'intercanvi, amb altres científics i pensadors, intercanviaven informacions, maneres de veure allò en el que hi anaven donant tombs. </div><br />
Al llarg de la conferència van anar sorgint moltes idees per a reflexionar:<br />
<ol><li>Sobre la societat, que demana una <b>resposta educativa</b>, però de vegades l'entorn és hostil a les innovacions.</li>
<li>Sobre el <b>desenvolupament personal dels docents</b> (DPD), que implica canvis en les creences sobre l'aprenentatge, en les pràctiques i en els resultats.<br />
- Orientar per a la resolució de problemes (impulsar una formació pràctica).<br />
- Oferir oportunitats per a que els professors treballin junts i amb experts (inputs des de fora), documentar-se, formar-se...<br />
- Facilitar l'experiència dels docents aportant coneixements nous, pràctiques d'ensenyament, tecnologies de suport...<br />
- Tenir capacitat per provar noves estratègies i habilitats.<br />
- Facilitar la reflexió i la discussió orientades a un propòsit (eliminar l'autocompassió i posar-se a la feina).</li>
<li><div style="text-align: justify;">Sobre les <b>metàfores</b> sobre l'adquisició, la participació i la creació de coneixement... Ens suggereix dos llibres de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/George_Lakoff">George Lakoff</a>: "<a href="http://www.filosofar.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=420%3Ametafores-de-la-vida-quotidiana&catid=24%3Aes-real-la-realitat&Itemid=62&lang=ca">metafores de la vida quotidiana</a>" i "<a href="http://alexcentelles.blogspot.com/2007/08/no-pienses-en-un-elefante.html">no pienes en un elefante</a>". "Per educar un nen fa falta tota la tribu". "el becari va assumint tasques cada cop més complicades, per anar avançant, primer ha de fer fotocòpies i portar el cafè, mentrestant, va observant, i va aprenent". "grups d'alumnes van cercant solucions, idees noves, i les han de saber expressar"....<br />
De tot això en vaig extreure unes quantes idees a mode d'esquema per anar perdent la por a la innovació o per entrar en algun cercle al qual potser d'entrada ens sembla que no "hi pintem res"... (sí, sí, ara podria utilitzar alguna eina una mica més sofisticada per fer-ho... (<a href="http://freemind.sourceforge.net/wiki/index.php/Main_Page">freemind</a>?) però em perdria en la forma i necessito explicar el contingut!!)</div><br />
<div style="text-align: center;"><b>MIRAR / APROXIMAR-SE ---> COMENTAR / PARTICIPAR --><br />
---> CREAR ---> COMPARTIR</b><br />
Resposta amb anada i tornada (feed-back)</div><div style="text-align: center;">A partir d'aquest moment som creadors de significat, de llenguatge.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Amb aquesta idea vaig intentar convidar als presents a l'exposició de la nostra experiència en el següent bloc d'activitats de la jornada a participar del nou espai per a <a href="http://espurna.ning.com/group/blocsdaula">Blocs d'Aula</a> de la xarxa social d'Espurna: "per què no comenceu entrant a la web que us suggerim, la mireu, no cal que digueu res, només mireu, i el dia que vulgueu comenteu, i el dia que us sentiu còmodes, participeu, i quan us adoneu que també teniu moltes coses interessants a dir, compartiu-les!"</div></li>
<li><div style="text-align: justify;">Sobre el <b><a href="http://www.xtec.net/%7Epcornell/gc/tacit.htm">coneixement tàcit</a></b> basat en l'autoaprenentatge i en el coneixement col·lectiu : "s'aprèn prenent un cafè". Consells:</div>- Saber de quines eines disposem i de quins serveis (web suggerida: <a href="http://cooltoolsforschools.wikispaces.com/">Cool Tools For Schools</a>, wiki PLEna de recursos i eines 2.0 per a poder fer-nos fàcil qualsevol cosa que sembli difícil de dur a terme).<br />
- Recursos i fonts d'informació organitzades en RSS (i si trobem algú interessant... "a por él!") (<a href="http://netnewswireapp.com/">NetNewsWire</a>)<br />
- Seguir les persones del nostre entorn de treball (PLN), veure què publiquen, en què estan treballant...<br />
- Organitzar-se el PLE, tenint una conducta proactiva, estant al dia.<br />
<ul><li>Tenir un twitter actiu</li>
<li>RSS</li>
<li>Escriure en un bloc (tal i com comentava al principi)</li>
<li>Xarxa d'enllaços compartits (gestor d'enllaços) (<a href="http://diigo.com/">diigo</a>)</li>
<li>Participar en una xarxa social activa</li>
<li style="text-align: justify;">Considerar l'ús d'una aplicació "<a href="http://xbelanch.net/%7Exbelanch/pas/part3/index.html">lifestreaming</a>", sobretot per "<i>centralitzar l’enorme quantitat d’informació que publiqueu a la xarxa en una única font d’informació.No només per a vosaltres mateixos. Sobretot per informar als vostres amics de la web què heu publicat en lloc d’enviar-vos avisos o recordatoris per correu. La segona raó és poder saber i conèixer què fan els vostres contactes a la web</i>" (font: <a href="http://xbelanch.net/%7Exbelanch/pas/part1/index.html">Servei de Formació i Desenvolupament de la Generalitat</a>. (aplicació <a href="http://friendfeed.com/">http://friendfeed.com/</a>, to discover and discuss the interesting stuff your friends find on the web). </li>
</ul></li>
<li><b>Sobre el PLE</b> <br />
<div style="text-align: justify;">- Analitzar el PLE (per al desenvolupament personal o professional, per al lleure)<br />
- Enriquir les fonts d'informació<br />
- Enriquir la xarxa de contactes<br />
- Agrupar el lifestreaming<br />
- Plantejar-se si hem de caminar o no cap a una direcció concreta.<br />
- I molt, molt important, vigilar, cuidar el <i>karma</i>, no sentir-se en deute, si tu rebs, també pots donar, s'ha de compensar l'esforç dels altres, plantejar-se si és necessari que alguna cosa que es pot posar a la xarxa estigui tancada al món o si pot aportar alguna cosa a algú més.</div></li>
<li style="text-align: justify;"><i><b>"Mai a la vida tornareu a sentir-vos sols a l'aula, el claustre és el vostre món"</b></i>. Em va agradar aquesta reflexió final... és el que jo vaig sentir l'any passat quan la <a href="http://twitter.com/carmematas">Carme Matas</a> i el <a href="http://twitter.com/FerranMas">Ferran Mas</a> em van obrir aquesta porta que no coneixa, el món d'<a href="http://www.espurna.cat/">Espurna</a>, o de les xarxes, o de les noves tecnologies realment aplicades a l'aprenentatge... Des de llavors, estigui a l'institut on estigui, en certa manera em sembla estar formant part "d'alguna cosa", i efectivament, els meus companys no es troben entre quatre parets.</li>
</ol><span style="font-size: small;"><i>Actualització (2 de maig): Aquesta és la presentació (power point) de'n Jordi Adell (facilitada per l'equip d'Espurna a la <a href="http://tercerajornadaespurna.wikispaces.com/Confer%C3%A8ncia+inaugural">wiki de la Jornada</a>)</i></span><br />
<br />
<div id="__ss_7800303" style="width: 425px;"><b style="display: block; margin: 12px 0pt 4px;"><a href="http://www.slideshare.net/espurna/conferncia-inaugural-de-la-3a-jornada-espurna-a-crrec-de-jordi-adell" title="Conferència Inaugural de la 3a Jornada Espurna a càrrec de Jordi Adell">Conferència Inaugural de la 3a Jornada Espurna a càrrec de Jordi Adell</a></b> <iframe frameborder="0" height="355" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/7800303" width="425"></iframe> <br />
<div style="padding: 5px 0pt 12px;">View more <a href="http://www.slideshare.net/">presentations</a> from <a href="http://www.slideshare.net/espurna">espurna</a> </div></div><ol></ol><div style="text-align: justify;">"Què fareu quan arribeu a casa?" ens va preguntar en Jordi Adell. Jo ho tenia clar, tan aviat com pogués havia de penjar el material de l'exposició de la nostra experiència al nou espai per a <a href="http://espurna.ning.com/group/blocsdaula">Blocs d'Aula</a> d'Espurna i compartir-lo (així ens hi havíem compromès!); havia d'ordenar-me els enllaços nous que havia après al gestor de xarxes (potser crear-me un compte a <a href="http://www.diigo.com/">diigo</a> que substitueixi el meu <a href="http://www.delicious.com/eduTIC_20">delicious</a>??) i compartir-los; havia d'aconseguir un nou seguidor al <a href="http://twitter.com/AnnaCasamitjana">twitter</a> (ja n'he aconseguit quatre o cinc!!), havia de mirar què hi havia al llapis USB d'Espurna i algun dia analitzar-ho detingudament (quanta feina!!), baixar les fotos de la càmera, pujar-les a algun lloc, i compartir-les i, sobretot, sobretot, tenia al cap trobar un moment, després d'haver fet tot això, i compartir-ho, per passar a net els apunts que havia près de la conferència en una <i>llibreta convencional</i> tamany DIN A/5 [...].<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9OoBh4LsHGVofKue6JT7myTPpktjZPml8wVtYLJj4hGzLftvWiHJMx6SxvYYM6SC30_I71Bj-wmQ2Tjb91Fu65u_1hA5JmH-UbIz3zzot2GiUEUbEXrnlj890cvZz6490u89w1zyiM1Q/s144/11-04-02%203a%20Jornada%20Espurna%2026.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9OoBh4LsHGVofKue6JT7myTPpktjZPml8wVtYLJj4hGzLftvWiHJMx6SxvYYM6SC30_I71Bj-wmQ2Tjb91Fu65u_1hA5JmH-UbIz3zzot2GiUEUbEXrnlj890cvZz6490u89w1zyiM1Q/s320/11-04-02%203a%20Jornada%20Espurna%2026.JPG" width="240" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">FOTOS (<a href="http://twitter.com/david_cs">David Casas</a>)</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><a href="http://goo.gl/photos/HXYywDVMC9" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://lh6.googleusercontent.com/_khzBDG-aLTo/TZl6VeF0uXE/AAAAAAAAA0s/mf-yQojMdjs/s160-c/3aJornadaEspurna.jpg" /> </a></div><div style="text-align: center;"><br />
<br />
</div><div style="text-align: center;">FOTOS (<a href="http://twitter.com/rbarlam">Ramon Barlam</a>)<br />
III Jornades Espurn@ (02-04.11) on PhotoPeach<br />
<br />
<br />
<object height="296" width="445"><param name="movie" value="http://photopeach.com/public/swf/story.swf"></param><param name="allowscriptaccess" value="never"></param><param name="allowfullscreen" value="true"></param><param name="flashvars" value="photos=http://photopeach.com%2Fapi%2Fgetphotos%3Falbum_id%3Dmsr3rs&autoplay=0&embed=1"></param><embed wmode="opaque" src="http://photopeach.com/public/swf/story.swf" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="never" allowfullscreen="true" width="445" height="296" flashvars="photos=http://photopeach.com%2Fapi%2Fgetphotos%3Falbum_id%3Dmsr3rs&autoplay=0&embed=1"></embed> <param name="wmode" value="opaque"></param></object></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;">FOTOS (<a href="http://twitter.com/annacasamitjana">Anna</a>)</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><embed flashvars="host=picasaweb.google.com&captions=1&hl=ca&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Fciencies%2Falbumid%2F5591280462478130481%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26authkey%3DGv1sRgCMuq69fDp6DyNg%26hl%3Dca" height="267" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" src="https://picasaweb.google.com/s/c/bin/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="400"></embed></div></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/13304705038141089705noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5256822616702297743.post-17471285692790269832011-03-02T21:45:00.001+01:002013-08-07T10:10:51.161+02:00E-120, l'additiu llaminer que no deixa indiferent...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://static.flickr.com/109/267632312_58efa62711.jpg?v=0" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="153" src="http://static.flickr.com/109/267632312_58efa62711.jpg?v=0" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;">Cada any, en un moment o altre del curs, m'agrada explicar què representen les E's de les etiquetes que apareixen en els embolcalls dels aliments. De fet, la sessió en sí, la faig perquè els alumnes sàpiguen interpretar la composició nutricional que apareix en els productes alimentaris, líquids o sòlids i puguin analitzar de manera crítica el que compren, i el seus continguts en glúcids (sucres, carbohidrats o hidrats de carboni), lípids (greixos), proteïnes, vitamines, sals minerals, additius, etc. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">És en aquest moment, quan parlem dels additius, quan apareix, invariablement, el meu additiu preferit: l'E-120, un colorant natural present, per exemple, en xiclets i múltiples llaminadures de color vermell, així com en el pinta-llavis (rojo carmín). Aquest colorant és el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Carm%C3%AD_%28colorant%29">carmí</a>, àcid càrmic o també anomenat cotxinilla (cochinilla, en castellà). </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El moment més graciós de l'explicació és veure les cares que fan quan, projectant la cerca sobre la pissarra digital o la pantalla, en un buscador qualsevol d'internet escrius: <b><span style="font-size: large;">"cochinilla"</span></b>. Estaria bé posar-vos jo mateixa aquí la imatge, però per fer-ho més "divertit", deixo a les vostres mans que feu el mateix. S'esperen comentaris o onomatopèies. El so que expressen els alumnes en saber què és allò que li dóna un color tan atractiu a les llaminadures, és invariablement sempre el mateix. Els passen les ganes de menjar xiclets durant uns dies (però no patiu, després en tornen a menjar, comprovat científicament). ;-)</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>Informació complementària: </b></div><div style="text-align: justify;">A la pàgina <a href="http://www.aditivosalimentarios.com/">http://www.aditivosalimentarios.com/</a> es poden trobar les interpretacions i descripcions de moltíssims dels additius indicats a les etiquetes com E-150, E-330, etc. És fàcil trobar E's en les etiquetes de begudes refrescants (sobretot lights i "zero"), i també en moltes llaminadures, com a potenciadors del sabor, colorants, acidulants, etc.</div>Annahttp://www.blogger.com/profile/13304705038141089705noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5256822616702297743.post-42960145243915379662011-01-23T11:27:00.000+01:002011-01-23T11:27:53.295+01:00Sferificacions. L'esferificació de iogurt és la 4a Foto Química de la Setmana a CatQuímica.<div class="blog-description" style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNc5XM6W3-hS48bFq8fL_FxR02HZOBNPebHVtlhPKVn54ZVdghRya0cs9pExHLc399GbVnWyRO-pcf1HOCQpmxk5iiKHvrvPKpxudh6CdfP1mOBOI-POY16OYyTOVVqESisI2OL_0XGYw/s720/DSC_5283.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNc5XM6W3-hS48bFq8fL_FxR02HZOBNPebHVtlhPKVn54ZVdghRya0cs9pExHLc399GbVnWyRO-pcf1HOCQpmxk5iiKHvrvPKpxudh6CdfP1mOBOI-POY16OYyTOVVqESisI2OL_0XGYw/s320/DSC_5283.JPG" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><b><a href="http://catquimica.cat/">CatQuímica.cat</a></b> és un bloc creat amb motiu de l'Any Internacional de la Química (AIQ2011). Cada setmana es publica una Foto Química, i aquest cop han publicat la foto de l'<a href="http://catquimica.cat/2011/01/23/4a-foto-quimica-de-la-setmana/%20">esferificació de iogurt</a> que els vaig enviar. </div></div><div class="blog-description" style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Tal i com s'explica a la <a href="http://catquimica.cat/2011/01/23/4a-foto-quimica-de-la-setmana/%20">pàgina</a> on es publica, "es tracta d'una sferificació inversa de iogurt mitjaçant una solució d’alginat sòdic amb el qual podem aconseguir que un volum de iogurt hi esferifiqui gràcies a l’efecte d’aquest gelificant químic. Al iogurt, al contenir calci, no li cal l’addició de clorur de calci perquè l’esferifició tingui lloc. Al web de la <a href="http://alicia.cat/" target="_blank">Fundació Alícia</a> podem trobar el procediment per a realitzar una esferificació a la cuina o al laboratori, així com moltes altres pràctiques de l’anomenada química molecular."</div><div style="text-align: justify;"> <span style="font-size: small;"> </span> </div><div style="text-align: justify;">Pensava que havia publicat aquí mateix les fotos de les proves d'esferificacions, però esperant poder-ne fer una mica d'explicació i tot plegat finalment no les vaig publicar. Sota aquestes línies podreu veure l'<a href="http://picasaweb.google.com/ciencies/ExperimentsCasolansEsferificacions?feat=directlink">àlbum</a> de la resta de fotos, amb esferificacions de iogurt, orxata, gaspatxo i meló, per a poder posar guarnint una crema catalana (iogurt), una amanida (gaspatxo) o fer un boníssim meló amb pernil! </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><table style="width: 194px;"><tbody>
<tr><td align="center" style="background: url("http://picasaweb.google.com/s/c/transparent_album_background.gif") no-repeat scroll left center transparent; height: 194px;"><a href="http://picasaweb.google.com/ciencies/ExperimentsCasolansEsferificacions?feat=embedwebsite"><img height="160" src="http://lh4.ggpht.com/_TTZpKtFJb9g/TG4gv0QP7rE/AAAAAAAAAkI/pzv0KtfPiiE/s160-c/ExperimentsCasolansEsferificacions.jpg" style="margin: 1px 0pt 0pt 4px;" width="160" /></a></td></tr>
<tr><td style="font-family: arial,sans-serif; font-size: 11px; text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/ciencies/ExperimentsCasolansEsferificacions?feat=embedwebsite" style="color: #4d4d4d; font-weight: bold; text-decoration: none;">[Experiments Casolans] Esferificacions</a></td></tr>
</tbody></table></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><b><a href="http://catquimica.cat/">CatQuímica.cat</a></b> convida a enviar <a href="http://catquimica.cat/2011/01/19/la-teva-foto-quimica-participa-hi/">fotos químiques</a> al seu bloc mitjançant Twitter enviant les fotos al hasthag <b><a href="http://twitter.com/#%21/search/%23fotocatquim" target="_blank">#fotocatquim</a></b>. Animeu-vos a participar-hi, si sou professors només cal que feu la foto d'algun experiment que estigueu fent, i no cal dir el munt de situacions químiques que tenen lloc a casa nostra i que també representen molt bé la química de la vida!</span></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/13304705038141089705noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5256822616702297743.post-76812691930136622892010-11-28T10:51:00.005+01:002010-11-28T11:09:20.262+01:00La tempesta solar. La fi del món? "Marca't el maig del 2013 per la tempesta" diu Pesnell, científic de la NASA... "But use a pencil"!<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://science.nasa.gov/media/medialibrary/2008/12/15/15dec_solarflaresurprise_resources/296969main_flare_sxilabeled_HI.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="322" src="http://science.nasa.gov/media/medialibrary/2008/12/15/15dec_solarflaresurprise_resources/296969main_flare_sxilabeled_HI.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="color: yellow; text-align: center;"><span class="long_text" id="result_box" lang="ca">Flamarada solar observada el desembre de 2006 per la NOAA. http://science.nasa.gov</span></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span class="long_text" id="result_box" lang="ca"><span title="">"<i>Resulta que cap dels nostres models és totalment correcte</i>", diu Dean Pesnell del Goddard Space Flight Center, representant principal de la NASA. </span><span title="">"<i>El sol s'està comportant d'una manera inesperada i molt interessant</i>"</span></span>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Llegeixo també en un <a href="http://www.elforro.com/ciencia-y-naturaleza/1170019-nasa-advierte-tormenta-solar-2013-a.html%20">fòrum</a> un comentari d'un internauta que té entés el mateix que jo també havia llegit en algun lloc: </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">"<i>Era de esperar: la baja actividad cíclica que tiene el sol desde hace casi 10 años, en algún momento desataría su revancha, y así es que de acuerdo a los monitoreos de diversas sondas espaciales se ha estimado que para el año 2012 - 2013 aproximadamente el sol produciría una tormenta solar que afectaría todo el sistema eléctrico, las comunicaciones satelitales, con ello internet y comunicación celular, la transmisión por cables como la TV, etc. Esto traería aparejado un montón de cosas como por ejemplo la suspensión de servicios aéreos dado que no funcionarían ni los sistemas radiales terrestres radios, ni los satélites que rodean el globo, y la caída del servicio eléctrico sería a su vez un gran problema puesto que la sociedad actual se basa en la dependencia de la energía eléctrica, motivo por el cual sobrevendría un caos en efecto dominó, más si tenemos en cuenta que tal hecho podría durar semanas, incluso largos meses... Pero tranquilos: la Tierra en sí no corre ningún riesgo. Es decir: aquí lo que se juega es la tecnología humana. Estas tormentas solares ocurrieron desde siempre, pero a medida que el hombre avanza hay más factores también que juegan en contra de sus artefactos tecnológicos. La primera vez que ocurrió algo así en grandes dimensiones fue en el año 1859, dañando las primeras redes eléctricas y el servicio de telégrafos que llevaba recién 15 años en pie. En 1989, en 1994 y en 1998 satélites diferentes se han visto dañados también por estos efectos. Solo se espera que esto no de serias pérdidas económicas.</i>"</div><div class="post_txt" style="text-align: justify;"></div><div class="post_txt" style="text-align: justify;"><br />
Tornem a la pàgina oficial de la <a href="http://science.nasa.gov/">NASA</a> des d'on he extret les primeres referències sobre Pesnell... ( veure l'<a href="http://www.blogger.com/:%20http://science.nasa.gov/science-news/science-at-nasa/2009/29may_noaaprediction/%20">article</a> on se'n parla). Utilitzo un traductor online per extreure'n la informació més rellevant, tot i els riscos que comporta fer servir aquests traductors: </div><div class="post_txt" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="post_txt" style="text-align: justify;"><i>"Even a below-average cycle is capable of producing severe space weather," points out Biesecker. "The great geomagnetic storm of 1859, for instance, occurred during a solar cycle of about the same size we’re predicting for 2013." :</i><span class="long_text" id="result_box" lang="ca" style="color: black;"><i> "</i></span><span class="long_text" id="result_box" lang="ca"><span title="">Fins i tot un cicle inferior a la mitjana és capaç de produir greus del clima espacial", assenyala Biesecker. </span><span title="">"La gran tempesta geomagnètica de 1859, per exemple, va ocórrer durant un cicle solar d'aproximadament les mateixes dimensions que estem predint pel 2013."</span></span></div><div class="post_txt" style="text-align: justify;"></div><div class="post_txt" style="text-align: justify;"><br />
<span class="long_text" id="result_box" lang="ca"><span title="">I continua... (i encara és més llarg), dient...</span></span></div><div class="post_txt" style="text-align: justify;"><span class="long_text" id="result_box" lang="ca"><span title="">"<i>The 1859 storm--known as the "Carrington Event" after astronomer Richard Carrington who witnessed the instigating solar flare--electrified transmission cables, set fires in telegraph offices, and produced Northern Lights so bright that people could read newspapers by their red and green glow. A recent report by the National Academy of Sciences found that if a similar storm occurred today, it could cause $1 to 2 trillion in damages to society's high-tech infrastructure and require four to ten years for complete recovery. For comparison, Hurricane Katrina caused "only" $80 to 125 billion in damage</i>".: </span></span><span class="long_text" id="result_box" lang="ca"><span title="">La tempesta de 1859 - conegut com l' "Esdeveniment Carrington" en honor a l'astrònom Richard Carrington, que va ser testimoni de la flamarada solar - va electrificar cables de transmissió, va provocar incendis a les oficines de telègrafs, i va produir aurores boreals tant brillants que la gent ho va poder llegir als diaris, on es parlava del seu color vermell intens i verda </span><span title="">resplandor. </span><span title=""></span></span><span class="long_text" id="result_box" lang="ca"><span style="background-color: #e6ecf9; color: black;" title=""></span><span title=""></span><span title="">Un informe recent de l'Acadèmia Nacional de Ciències va preveure que si avui tingués lloc una tempesta solar d'aquestes característiques, podria causar pèrdues d'1 a 2 bilions de dòlars (1.000.000.000.000$) en danys a la infraestructura d'alta tecnologia de la societat i que es requeririen de quatre a deu anys per a la recuperació completa. </span><span title="">Per comparació, l'huracà Katrina va causar "només" pèrdues de 80 a 125.000 milions de dòlars (125.000.000.000) en danys.</span></span></div><div class="post_txt" style="text-align: justify;"></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/aa/Polarlicht_2.jpg/220px-Polarlicht_2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="130" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/aa/Polarlicht_2.jpg/220px-Polarlicht_2.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: yellow;">Aurora Boreal a Alaska</span></td></tr>
</tbody></table><div class="post_txt" style="text-align: justify;"><br />
<br />
<span class="long_text" id="result_box" lang="ca"><span title="">Per cert, la pel·lícula "2012" (</span></span><span id="search" style="visibility: visible;">dirigida per Roland Emmerich),</span><span class="long_text" id="result_box" lang="ca"><span title=""> evidentment ho enfoca d'una manera súmmament catastròfica, basant-se en els desastres en cadena i en la credibilitat de les previsions de la civilització maia. Compte, <b>la NASA no està parlant de la fi del món, només d'un fenomen natural que té lloc en l'univers i que desestabilitzaria els camps magnètics als quals està sodmesa</b>, des de sempre la Terra. Les <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Aurora_polar">aurores boreals</a> en són un clar exemple (veure imatge de l'aurora boreal a Alaska </span></span> produïda per xocs de partícules de vent amb els camps magnètics de la Terra)<span class="long_text" id="result_box" lang="ca"><span title="">. A banda, la humanitat ha utilitzat els camps magnètics per a usos múltiples per millorar la qualitat de vida, però pot sobreviure sense aquests avenços. Compte, no es tracta de crear cap psicosi col·lectiva.</span></span></div><div class="post_txt" style="text-align: justify;"><span class="long_text" id="result_box" lang="ca"><span title=""><br />
</span></span></div><div class="post_txt" style="text-align: justify;"><span class="long_text" id="result_box" lang="ca"><span title="">De totes maneres</span></span><span class="long_text" id="result_box" lang="ca"><span title=""> ara em ve al cap una de les frases que fa temps que tinc posada al menú de la dreta del <a href="http://cienciaitecnologies.blogspot.com/">bloc</a> i que també s'apunta en la reflexió que he copiat al capçal de l'article: "la terra no està en perill, qui està en perill som nosaltres", frase que vaig escoltar un cop al final d'un reportatge on s'anava parlant dels cicles de la terra, les edats de gel, la formació de la vida, la supervivència de les espècies més insignificants (els bacteris) com a éssers amb majors possibilitats de supervivència constatada... i podria resultar fins i tot cínic dir que et poden agafar fins i tot ganes de somriure en veure que hi ha qui es creu que som el centre de l'Univers. Hi afegeixo: si presumim d'una intel·ligència suprema per sobre de la de les altres formes de vida presents a la terra, una tempesta solar no hauria de provocar l'extinció de l'espècie... de ser així demostraríem que en realitat som, segurament l'espècie més dèbil. </span></span><br />
<br />
<span class="long_text" id="result_box" lang="ca"><span title="">Qualsevol altre ésser viu podrà viure sense llum, sense mòbils i sense internet. Fem us del SENTIT COMÚ, i si passa, si us plau, no ens poséssim tots histèrics. Durant molts segles la humanitat ha pogut viure sense tot això i potser en el fons, tampoc seria tan greu, igual ens permetria tornar a tots a considerar i a valorar el que és realment essencial (els Pets: "<a href="http://www.youtube.com/watch?v=kKh-BvEBg5k">El que val la pena de veritat</a>") i a més, tal i com diu Pesnell: "<b>Marqueu-vos el maig del 2013 per la tempesta solar... però feu servir un llapis"!</b></span></span></div><div class="post_txt" style="text-align: justify;"><span class="long_text" id="result_box" lang="ca"><span title=""><br />
</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.margencero.com/cuentos_mcero/cuentos6/biografia_desocupado.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="170" src="http://www.margencero.com/cuentos_mcero/cuentos6/biografia_desocupado.jpg" width="200" /></a></div><div class="post_txt" style="text-align: justify;"><span class="long_text" id="result_box" lang="ca"><span title=""><br />
</span></span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Annahttp://www.blogger.com/profile/13304705038141089705noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5256822616702297743.post-9175396390911176292010-11-22T12:15:00.006+01:002013-08-07T10:10:51.278+02:00Fent d'alquimistes se'ns ha vist el llautó!!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0ZeAr-P5r5rfTiZ_wiQb_D7mRp8xA1GIi_qopvo6R-hUC5F4APduDJM-IXdW6JlDzA-WGJyWFQ1etTRCIbzjTvKvLh3mXCU30g812qnWA7T8wtEyjRyoiNAQ3NFvt0pSkCk7SiZN4hME/s512/10-11-19%20Setmana%20Ciencia%20-%20Alquimistes%20-%20Cu-Ag-Au_.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0ZeAr-P5r5rfTiZ_wiQb_D7mRp8xA1GIi_qopvo6R-hUC5F4APduDJM-IXdW6JlDzA-WGJyWFQ1etTRCIbzjTvKvLh3mXCU30g812qnWA7T8wtEyjRyoiNAQ3NFvt0pSkCk7SiZN4hME/s320/10-11-19%20Setmana%20Ciencia%20-%20Alquimistes%20-%20Cu-Ag-Au_.jpg" width="145" /></a></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7akmp7bAiP2s_uz6XEKaORndmcuChWw3LZQ7_9qCXStCOIauY8c7C2cwSMoa66bz08-RdvM4Q_ICkOGJ_FSgXQPjGCLEY9AT4cCHBvr9iAqMS89hR_qJauoVx-QewzDQ384A0FTjFat2A/s1600/10-11-19+Setmana+Ciencia+-+Alquimistes+-+Cu-Ag-Au.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</a><br />
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Aquesta setmana hem convertit monedes de coure en "plata" i "or". Als alumnes els ha encantat! </span><span lang="CA">Estic molt contenta de com ha anat. </span><span lang="CA"> Ens hem convertit en alquimistes de l'edat mitjana i ho hem pogut relacionar amb moltes de les coses que estem estudiant. També hem vist que no sempre la màgia és màgia, i també hem reflexionat sobre el fet que si haguéssim fet el mateix experiment a l'edat mitjana segurament ens haurien portat a la foguera! </span></div><div style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">L'experiment l'he dut a terme amb tots els grups amb els qui dono classes de ciències en motiu de la <a href="http://cienciaitecnologies.blogspot.com/2009/11/albert-i-ciencia-alguna-cosa-en-comu.html">Setmana de la Ciència</a> que es celebra anualment en motiu de <a href="http://cienciaitecnologies.blogspot.com/2009/11/albert-i-ciencia-alguna-cosa-en-comu.html">Sant Albert</a>, el 15 de novembre (patró dels Químics). </span><br />
<span lang="CA">El més graciós és que el primer dia que vam fer l'experiment ningú tenia monedes, i divendres, que era l'últim dia que tenia el muntatge preparat, encara em venien tots amb monedes per convertir-les per poder-se-les endur a casa... Però.. eren autèntiques monedes de plata i or? No, és clar... segur que se'ns ha vist el <i>llautó</i>!</span></div><div style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA"></span></div><div style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Abans d'explicar l'experiment, que ja apareix en alguns enllaços al llarg de la xarxa, unes imatges que valen més que mil paraules.</span></div><div style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA"><embed flashvars="host=picasaweb.google.com&hl=ca&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=http%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Fciencies%2Falbumid%2F5542318852764233489%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Dca" height="267" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" src="http://picasaweb.google.com/s/c/bin/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="400"></embed> </span></div><div style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA"><br />
</span></div><div style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA"><br />
</span></div><div style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-size: large;"><b>UNA MICA D'HISTÒRIA...</b></span></span></div><div style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Els alquimistes de l’edat mitjana (precursos dels científics actuals) volien trobar la pedra filosofal que convertís tot el que toqués en or perquè era un metall molt preuat. Això, químicament no es podia fer: els elements de la taula periòdica no podien convertir-se, d’entrada, els uns en els altres, ni tan sols si es troben en el mateix grup de la taula periòdica com el coure, la plata i l’or (Cu, Ag, Au). </span></div><div style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Els avenços científics que es van fer, però, en aquella època per poder simular aquests metalls, i els estudis que molts científics o gent interessada intentaven fer van afavorir a la descoberta de nous elements, a l’estudi dels mateixos i de les seves propietats que intentaven manipular-se, i per tant, la necessitat que hi havia en aquella època per disposar d’allò que en aquell moment era una de les riqueses més ben valorades, va ajudar molt positivament a la ciència.</span></div><div style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://blocs.tinet.org/resserver.php?blogId=22&resource=coure-plata-or.gif" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="127" src="http://blocs.tinet.org/resserver.php?blogId=22&resource=coure-plata-or.gif" width="200" /></a></div><div style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-size: large;"><b>L'EXPERIMENT:</b></span></span></div><div style="text-align: justify;"></div><br />
<span lang="CA"><b>Material:</b> balança, proveta, espàtula, vasos de precipitats, placa calefactora, vareta de vidre, pinces.</span><br />
<span lang="CA"><b>Reactius:</b> </span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 37.15pt; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">-<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span><span lang="CA">Dissolució concentrada d’aigua i hidròxid sòdic (<b>NaOH 2M</b>: 40 g NaOH / litre d’aigua)</span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 37.15pt; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">-<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span><span lang="CA">Un polsim<b> de Zinc en pols</b></span><span lang="CA"> (0.25g/100ml)</span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 37.15pt; text-indent: -18pt;"><span lang="FR" style="font-family: Arial;">-<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span><span lang="CA">Mo</span><span lang="FR">nedes de coure (1, 2, 5 cèntims) o altres elements de coure que volguem cobrir.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNkFw8BkJg5yQFHxZvQ_XOICNpRpgnqgSGJjYu663kUk3Q06x1napmryKJIChlAq5sNwxu-PfpGRudT8SCeG5FMAXiCK1StWUFPRl3F-M9dniqAu9__d-gpdyXuseQYvMxSMRhKg9vUTY/s640/10-11-19%20Setmana%20Ciencia%20-%20Alquimistes%20-%20Cu-Ag-Au%2001.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNkFw8BkJg5yQFHxZvQ_XOICNpRpgnqgSGJjYu663kUk3Q06x1napmryKJIChlAq5sNwxu-PfpGRudT8SCeG5FMAXiCK1StWUFPRl3F-M9dniqAu9__d-gpdyXuseQYvMxSMRhKg9vUTY/s200/10-11-19%20Setmana%20Ciencia%20-%20Alquimistes%20-%20Cu-Ag-Au%2001.JPG" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Cal tenir a mà el que nosaltres tinguem de coure que vulguem transformar. Monedes? Tubs de coure? Fils?... el més difícil és trobar un recipient adequat on poder posar segons què... per tant, no sigueu massa agosarats, una canonada de coure seria difícil transformar-la en "or", eh? És doncs aconsellable fer-ho amb monedes de coure, les de 1 cèntim, 2 cèntims, 5 cèntims... veureu que transformant-les primer en “plata” i després en “or” us sortiran amics per tot arreu...</span></div><div style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">· </span><span lang="CA">Primer, si <b>les monedes</b> no estan prou netes o no són prou noves (com més noves siguin millor), proveu de <b>netejar-les</b> amb algun producte que tingueu per casa... per exemple amb Coca-cola!! això també dóna molt de joc per parlar de l'acidesa que un consum excessiu d'aquesta beguda pot provocar a l'estómac si és capaç de netejar una moneda. Normalment fregar-les amb bicarbonat o amb una dissolució de vinagre i sal també pot anar bé, també hi ha alguns productes de neteja que ho aconsegueixen (una dilució de salfumant... o menys perillós potser el Cillit Bang, per exemple, que precisament fa la demostració de la seva eficàcia amb una moneda de coure. Jo no ho he comprovat), però alguns cops fins i tot amb una goma d’esborrar pot anar bé. Si no ho feu tampoc passa res, l’únic que el resultat final potser no serà tan <i>brillant</i>. </span></div><div style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">Atenció:</span></b><span lang="CA"> cal treballar sempre que sigui possible amb <b>guants i ulleres de seguretat</b>. Convertir alguna cosa en or no podia ser tan fàcil! És per precaució, farem servir hidròxid sòdic, que és molt corrosiu.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">· </span><span lang="CA">Pel segon pas, per <b>transformar el coure en “plata”</b>, posarem en un recipient (al laboratori normalment serà un vas de precipitats) una dissolució concentrada d’aigua i sosa <b>NaOH 2M</b> (8 grams de NaOH cada 100ml de dissolució). Amb 100 ml de dissolució és suficient. Hi hem d’afegir també <b>un polsim de Zinc en pols</b> (uns 0.25g de Zinc en pols per cada 100 ml d'aigua). Algunes maquinetes de fer punxa als llapisos són fetes de Zn! però no hem provat si utilitzar-les per a això seria eficient. Ho posarem a <b>escalfar</b> sobre una placa calefactora i posarem les monedes dins, durant uns 30 minuts. Observarem estupefactes com, quan el recobriment ja està fet, que les nostres monedes de coure ara són “autèntiques moneda de plata”. <u>En treure-les</u> de la dissolució és convenient passar-les per un altre vas de precipitats amb aigua, per <u>refredar-les</u> i netejar-les de sosa i zinc restant. També ho podem fer sense escalfar, però llavors el procés serà més lent (no tan sols qüestió d'una o dues hores, sinó molt més). Si les traiem amb cura del recipient amb unes pinces, guants i ulleres (recordeu que el vas conté hidròxid sòdic concentrat, i a més ara és més calent que en preparar la dissolució!) i les refredem dins un vas en aigua, podeu conservar-les platejades durant un parell o tres de dies (sempre que no les toqueu massa).</span></div><div style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPtIJWFSvDrKPvnvbdBztaECPGn6IsIZbKiuRTr-4eNNhEFOF1ZRxjDP_GvC-UWKNCFEB8E1l3X_J9lR1pZoNhzh-bLF24gLxc1zUmQGRAm_bFn_M8Otfk-C5pkW-Kbh5s2JNFL2o7S40/s640/10-11-19%20Setmana%20Ciencia%20-%20Alquimistes%20-%20Cu-Ag-Au%2020.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPtIJWFSvDrKPvnvbdBztaECPGn6IsIZbKiuRTr-4eNNhEFOF1ZRxjDP_GvC-UWKNCFEB8E1l3X_J9lR1pZoNhzh-bLF24gLxc1zUmQGRAm_bFn_M8Otfk-C5pkW-Kbh5s2JNFL2o7S40/s200/10-11-19%20Setmana%20Ciencia%20-%20Alquimistes%20-%20Cu-Ag-Au%2020.JPG" width="200" /></a></div><div style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;"></span></div><div style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia8S_4mRLLCyY3u3MTp9gsmbRGV7y-w60LT0eF3OGgIZSHsSWXXbK_gpbT0GL8dU1qSePYaFdHBJgv008aHSpd007-PkS6Bu3akA7yBlc7VIrAACtFR5PdGMZKLhWp0E8UPUWDT_mLh4w/s640/10-11-19%20Setmana%20Ciencia%20-%20Alquimistes%20-%20Cu-Ag-Au%2007.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia8S_4mRLLCyY3u3MTp9gsmbRGV7y-w60LT0eF3OGgIZSHsSWXXbK_gpbT0GL8dU1qSePYaFdHBJgv008aHSpd007-PkS6Bu3akA7yBlc7VIrAACtFR5PdGMZKLhWp0E8UPUWDT_mLh4w/s200/10-11-19%20Setmana%20Ciencia%20-%20Alquimistes%20-%20Cu-Ag-Au%2007.JPG" width="200" /></a></div><div style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">· </span><span lang="CA">El tercer i definitiu pas per <b>transformar el coure en “or”</b>, consisteix ara en agafar <b>una de les monedes “platejades”</b> i, també amb l’ajuda d’unes pinces, posar-la <b>directament sobre la placa calefactora</b> que utilitzavem per escalfar la dissolució anterior durant uns trenta segons (segons la temperatura de la placa), sense deixar-li massa estona perquè no enfosqueixin. Observeu amb atenció què és el que va passant... la “plata” es torna “or”!! es veu a ull nu. Un cop fet ja podeu apagar la placa, deixeu <u>refredar les monedes fora la placa, refredant-les en un vas amb aigua</u>. Quan <b>treieu la moneda de sobre la placa i la passeu per un got amb aigua a temperatura ambient</b>, observareu que el color daurat millora, i que la vostra moneda sembla realment haver tocat la pedra filosofal. Aquestes monedes es conservaran així durant molt més temps que si fossin de “plata” però el color daurat s'anirà tornant fosc... <b style="color: yellow;">no és or tot el que llueix</b>!</span><br />
<br />
<span lang="CA"> Bé... què és el que ha passat en realitat? </span><span lang="CA"><br />
</span></div><div style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><br />
</div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCUGnO9hygcDMzELwr0IU8JmToCeV1XY1hZa6xLqt-IGfihUewznMaXSQNCBmio3Db3fYxn7-Qg_TBjoS8BXfox7SEzcxZBWwcm7r7RZGop2VbJdoXUQ5Q0lN2d3do4GAQkuTMPocnOew/s640/10-11-19%20Setmana%20Ciencia%20-%20Alquimistes%20-%20Cu-Ag-Au%2022.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCUGnO9hygcDMzELwr0IU8JmToCeV1XY1hZa6xLqt-IGfihUewznMaXSQNCBmio3Db3fYxn7-Qg_TBjoS8BXfox7SEzcxZBWwcm7r7RZGop2VbJdoXUQ5Q0lN2d3do4GAQkuTMPocnOew/s320/10-11-19%20Setmana%20Ciencia%20-%20Alquimistes%20-%20Cu-Ag-Au%2022.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Moment en què la moneda de coure recoberta de zinc es transforma en llautó.</td></tr>
</tbody></table><div style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span></div><div style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">· </span><span lang="CA">En primer lloc, al netejar les monedes, hem tret tot allò que eren <b>impureses</b> de la superfície de la moneda (brutícia, òxid...)</span></div><div style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">· </span><span lang="CA">Un cop hem posat les monedes en la dissolució calenta de NaOH i Zn pols el que realment ha passat és que <b>hem recobert les monedes de coure amb una capa de zinc</b>, que és del mateix color que la plata (Ag). Com que es tracta només d’una capa, als pocs dies s’haurà gastat i tornarem a tenir una vella moneda de coure... Com més cops repetim aquest procediment (deixant refredar adequadament la moneda i recomençant el procés), més capes de Zinc tindrà i per tant més ens durarà.</span></div><div style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">· </span><span lang="CA">Finalment, passar aquesta moneda <b>de “plata” a “or”</b> ho aconseguirem fent un aliatge. Els aliatges són formacions de nous de metalls amb propietats diferents que les que tenien els dos metalls inicials per separat. Els aliatges són pròpiament elements químics sinó una fusió íntima entre dos o més elements. En el nostre cas, el que aconseguim és fer un <b>aliatge de llautó</b>, una combinació de Cu-Zn que, sotmesa a l’escalfor directa de la placa, produeix l’aliatge en qüestió que resulta ser del mateix color que l’or.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Si ho proveu de fer ja ho sabeu, preneu les mesures adequades... i si teniu públic davant... mireu que no se us vegi el llautó!</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxnv4tnfAYqvE5UihIucniLvvqNSGkeXJJodJ72_n4eUsVfM7ytHdiAt0IxWog7576s1Zd0XzJPKaowddghBSTGOzZroB6Aiidn94xC5Vd_CmUKmthTB5NZZ0AtwWV_DcPpXlJne4Vr8s/s512/10-11-19%20Setmana%20Ciencia%20-%20Alquimistes%20-%20Cu-Ag-Au%2018_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="197" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxnv4tnfAYqvE5UihIucniLvvqNSGkeXJJodJ72_n4eUsVfM7ytHdiAt0IxWog7576s1Zd0XzJPKaowddghBSTGOzZroB6Aiidn94xC5Vd_CmUKmthTB5NZZ0AtwWV_DcPpXlJne4Vr8s/s200/10-11-19%20Setmana%20Ciencia%20-%20Alquimistes%20-%20Cu-Ag-Au%2018_.jpg" width="200" /></a></div></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">Anotacions: </span></b></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Antiga entrada a l'experiment (bloc antic): <a href="http://blocs.tinet.cat/blog/un-bloc-de-ciencia/category/22/experiments-al-laboratori/2006/02/25/la-pedra-filosofal-o-com-transformar-les-coses-en-plata-i-or">Blocs Tinet </a></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Protocol de la pràctica: <a href="http://www.scribd.com/doc/43597755/La-Pedra-Filosofal-Convertim-Coure-en-Plata-i-Or">SCRIBD</a></span><br />
<span lang="CA">Aliatges: </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Aliatge"><span lang="CA">http://ca.wikipedia.org/wiki/Aliatge</span></a><span lang="CA"></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Llautó: </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Llaut%C3%83%C2%B3"><span lang="CA">http://ca.wikipedia.org/wiki/Llaut%C3%B3</span></a><span lang="CA"></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Recursos escrits: apunts del curs-seminari d’introducció de seqüències didàctiques per la Física i la Química (demostracions dels alumnes-professors assistents al curs).</span></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/13304705038141089705noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5256822616702297743.post-13040166997363206192010-11-04T11:51:00.002+01:002013-08-07T10:10:51.140+02:00Els llibres que ens faran perdre l'escriure.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://t0.gstatic.com/images?q=tbn:kCT4KUMIR4VtgM:http://phantom.xtec.cat/ies-santelm/file.php/1/ToshibaNB200.jpg&t=1" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://t0.gstatic.com/images?q=tbn:kCT4KUMIR4VtgM:http://phantom.xtec.cat/ies-santelm/file.php/1/ToshibaNB200.jpg&t=1" /></a></div>Des que s'ha plantejat l'1x1 als instituts he estat ja en tres instituts diferents on en tots s'han fet valoracions positives i negatives sobre l'entrada dels llibres digitals a les aules, aquests petits ordinadors que provocaran, segurament, més d'un mal de cervicals que es compensarà, no obstant, amb el fet que els nens hauran de portar menys pes a l'esquena.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Sigui com sigui la presència dels llibres digitals a les aules ja és una realitat. L'administració ha fet els possibles abans de les properes eleccions perquè això sigui així. A les famílies sembla a ser que els agrada la idea, a jutjar per la resposta que estan tenint. Cap família es planteja que el seu fill no tingui ordinador (no passava el mateix amb els llibres, dels quals alguns rebien subvencions i no els compraven). Les editorials també han fet tots els possibles per poder ser competents, i hauran de seguir fent-ho, potser més que abans, perquè el professorat també serà cada cop més exigent, pel fet, també, que potser tampoc són imprescindibles per impartir la docència, els llibres. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">De fet... si ho pensem bé, si ara moltes coses de química s'ensenyen a la cuina, la biologia s'aprèn observant la realitat, la física deixant caure un paper estès i un altre d'arrugat davant els alumnes, per allò de fer classes més "amenes" ... calia que tots els alumnes tinguessin ordinador? o potser amb un projector en cada aula de tots els instituts de Catalunya i unes quantes aules d'informàtica més en cada centre per disposar-ne quan el professor ho estimés n'hi havia prou?</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Em pregunto també si l'entrada dels llibres a les aules ja és una realitat real? en el meu cas, tots els cursos que jo dono els he de fer teòricament amb llibre digital. D'una editorial que, per cert, jo no he escollit (però això ja és fruit d'una altra problemàtica..... hi ha professors que quan entrem als instituts a principis de setembre, ja ho tenim tot venut: els grups més bons, els millors llibres, els millors horaris... -perdoneu, estic sarcàstica). La realitat és que amb els alumnes encara no hi ha cap grup amb qui els pugui estar utilitzant per problemes diversos que suposo que compartim amb la majoria d'instituts, i això sí que és un problema, perquè no podem avançar ni amb una cosa ni amb l'altra i els nens estan confosos... anem fent, com sempre, el que es pot amb el que tenim, resant sempre perquè si has de fer ús de recursos tecnològics es posin a favor nostre, que per tots és ben sabut que per bé que vagi, sempre hi ha alguna coseta que acaba fent la guitza. Ens hem fet una mica dependents, no ens enganyem.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Bé, doncs jo també he valorat molts cops molts peròs i contres sobre l'ús d'ordinadors amb alumnes, i n'hi ha molts de bons i molts de dolents, però també penso que el mateix dia a dia ens anirà portant (de fet ja ho fa), que aquests problemes, que tots ens temíem, es vagin resolent més bé o més malament amb varietat de possibles solucions. Així que suposo que tot s'anirà posant al seu lloc, amb més o menys facilitat. Tampoc sabem del cert si d'aquí uns anys els ordinadors estaran, com estaven ara alguns llibres de paper, guardats a les motxilles (però sssht.. això no ho digueu als pares, eh? s'esgarrifarien).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Sí, també penso que s'hauria pogut fer d'una altra manera, potser més gradual, encara que depèn del dia penso el contrari, perquè segons com veig que si algunes coses no es fessin per "imposició" voluntària no es farien. Qui pot renunciar a subvencions tan sucoses en temps de crisi? clar que tots els instituts aposten per l'1x1! seria retrògrad no fer-ho! per això.. si us plau, no, no feu servir de propaganda electoral senyors polítics, el fet que tothom s'hi hagi avingut gràcies a la vostra magnífica gestió, no ho feu si us plau! era de necis no fer-ho: ordinadors a meitat de preu, dotacions a les aules... no era el millor que es podia fer per l'educació.. era pa pels que tenien gana i pocs recursos!</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Bé, anem entrant en el que volia contrastar. Potser aquests dies m'animo a posar de tant en tant alguna cosa una cosa a favor o en contra dels llibres digitals sense tanta introducció, és clar. El que voldria abordar avui ho he posat al títol del bloc però ara no ho repeteixo afirmant-ho sinó amb un senzill interrogant reflexiu al final: Els llibres digitals ens faran perdre l'escriure?</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Això m'ha vingut al cap perquè avui una mare m'ha dit: "<b>amb els ordinadors els nens no sabran escriure a mà</b>".... i ara penso... no ha evolucionat des de sempre l'escriptura? seguim escrivint amb escarpa i martell sobre pedra? per què escrivim amb tres dits i amb un llapis? si el primer que va decidir escriure així hagués escrit amb les dues mans i amb un carbonet enmig de cada dit potser hauríem après a llegir grups de paraules de vuit en vuit. Hi ha gent que escriu amb la boca, perquè no poden fer-ho amb les mans, hi ha qui gràcies a la tecnologia també pot escriure sense escriure, tan sols dient-ho amb veu alta. Els que toquen el piano saben que encara que sembli mentida es poden llegir dues línies d'un llenguatge totalment surrealista a la vegada, per què no hauríem pogut fer el mateix amb l'escriptura?</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">L'espècie humana s'adapta a les seves necessitats i això no ens hauria de preocupar tant: sí, perdrem potser l'escriure amb "paper i llapis". Ens sobta, ens preocupa, és normal, tota la vida ens ho han ensenyat així, però les noves generacions també escriuran amb les mans, sobre un teclat. Els més hàbils sabran escriure amb els vuit dits seguint la lògica dels senyors Quert-i-Poiuy i seguiran fent servir els polzes per posar espais..</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">No es perdrà l'escriure, no. No tinguem por: tan sols hem canviat el teclat i la pantalla pels dibuixos a la sorra fets amb un bastó, pels colors de la natura en les parets, per l'escarpa i el martell projectats amb contundència sobre la pedra, pel carbó sobre parets o tela, per la tinta escorrent-se per la cànula d'una ploma sobre un paper groc, pel llapis sobre l'únic quadern on es feien totes les assignatures, per la màquina d'escriure que es feia servir a les oficines que es va vanagloriar d'un espectacular avenç molt innovador: el corrector per a màquina d'escriure (quin gran invent).... </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Seguirem escrivint, no patiu, jo fa anys que escric amb "llibre digital" i no he deixat d'escriure... això sí, que la gent sàpiga escriure o no amb més o menys faltes d'ortografia això no sabem si ho arreglaran o no els llibres digitals.... però ho haurem de deixar per un altre dia.... això pot ser motiu d'una altra reflexió...</div>Annahttp://www.blogger.com/profile/13304705038141089705noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5256822616702297743.post-52374066761165235812010-07-31T14:48:00.002+02:002010-07-31T14:51:35.254+02:00Eines i Recursos 2.0 amb aplicacions didàctiquesEines i Recursos 2.0 amb aplicacions didàctiques (Gràcies Yvonne!)<br />
Bookmark: <a href="http://www.musikawa.es/heramientas-para-profesores-del-siglo-xxi/">http://www.musikawa.es/heramientas-para-profesores-del-siglo-xxi/</a>Annahttp://www.blogger.com/profile/13304705038141089705noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5256822616702297743.post-24953385968215333522010-07-21T23:34:00.002+02:002013-08-07T10:13:17.975+02:00Metamorfosi en directe.<br />
<div style="text-align: justify;">Què es pot fer una tarda de juliol amb nens que "s'avorreixen"? experimentar la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Metamorfosi">metamorfosi</a> d'aprop. Ma germana va anar amb els nebots a buscar culleretes (capgrossos), eren molt petitetes fa unes tres setmanes. El pare els ha cuidat canviant-los l'aigua cada dia, posant-la "nova" de la bassa. Aquest és el resultat! N'hem vist el procés, des de pocs mil·límetres a aquestes menuts capgrossos i granotetes. Gràcies per la iniciativa, Àngels! m'ha agradat poder-ho contemplar d'aprop... :-)</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">A veure si trobeu 3 granotes formades (una és impossible, quasi, ni jo que sé on és la veig), i 4 capgrossos. </div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLksLu8fssva4w1ubxa3kP3x2d5keaPWk6Hsu2NQpitkznSXbespB7VJbfDG1DHYMwS_1WSvvUAiZBvi2iddT1U1hKUFKyfgt2L4pZPEda_ms9a82A4GbFnT6uO9M7uyp8-VpKBnB1oFw-/s1600/culleretes_capgrossos_granotes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLksLu8fssva4w1ubxa3kP3x2d5keaPWk6Hsu2NQpitkznSXbespB7VJbfDG1DHYMwS_1WSvvUAiZBvi2iddT1U1hKUFKyfgt2L4pZPEda_ms9a82A4GbFnT6uO9M7uyp8-VpKBnB1oFw-/s320/culleretes_capgrossos_granotes.jpg" /></a></div>Annahttp://www.blogger.com/profile/13304705038141089705noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5256822616702297743.post-14047476329397037822010-07-08T08:12:00.000+02:002010-07-08T08:12:19.630+02:00El factor de la crema solar.<br />
<div style="text-align: justify;">Alguns ja recordareu que aquest post el vaig publicar fa un any, i avui que diuen que serà un dels dies més calorosos de l'any hi he pensat. Casualment fa exactament un any que el vaig penjar. És interessant tenir-ho en compte, fins i tot si no anem a la platja (aquest any encara no ens hem estrenat!!)</div><div style="text-align: justify;"><br />
<a href="http://eltamiz.com/images/tierra_y_sol.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" src="http://eltamiz.com/images/tierra_y_sol.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 156px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 162px;" /></a><span style="font-family: Verdana,Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: 85%;">No em direu que no heu dubtat sempre sobre el tema. Jo ho he buscat perquè tampoc ho tenia massa clar. A veure, si </span><span style="font-family: Verdana,Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: 85%;">hem d'exposar-nos al sol sabem que ens hem de posar cremeta (uixxxxxxx, m'acaba de venir inevitable</span><span style="font-family: Verdana,Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: 85%;">ment una cançó al cap......). Bé, <span style="font-weight: bold;">què vol dir realment el número del protector solar</span>?</span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana,Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: 85%;">A la pàgina del <a href="http://www.farmaceuticonline.com/familia/familia_solar.html">Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona</a> s'explica </span><span style="font-family: Verdana,Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: 85%;">molt bé i a més dóna molta més informació planera i interessant. Respecte al Factor de Protecció Solar diu:</span><br />
<span style="font-family: Verdana,Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: 85%;">"L'FPS és doncs un<b> <span style="font-size: 130%;"> índex </span>que ens indica el temps que podem exposar-nos al sol sense risc de cremades.</b> </span><span style="font-family: Verdana,Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: 85%;">Com més alt és l'FPS, més alta és la protecció dels rajos solars.</span><span style="font-family: Verdana,Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: 85%;">" </span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana,Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: 85%;">D'acord... i?? Fins aquí tampoc aclarim gran cosa... Seguim: </span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana,Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: 85%;">"Si una persona és capaç d'estar 20 minuts exposada al sol sense cremar-se, l'elecció d'un fotoprotector 8 li suposarà una protecció 8 vegades superior.</span>"<br />
<br />
<span style="font-family: Verdana,Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: 85%;">Aaaaara! És a dir: <span style="font-weight: bold;">una persona de pell blanqueta, que</span></span><span style="font-family: Verdana,Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: 85%;"><span style="font-weight: bold;"> de normal tardaria 5 minuts en cremar-se, si es posa factor 8 es començarà a cremar-se al cap de 40 minuts fent servir aquest factor de protecció</span><span style="font-weight: bold;">. Seria l'estona màxima que podria estar-se sense haver de posar-se crema de nou.</span> Si algú de pell més moreneta tarda 25 minuts en cremar-se o posar-se-li vermella la pell, un factor 8 li proporcionaria protecció durant........(tic-tac, tic-tac...) 200 minuts (una mica més de tres hores, clar). Hem de tenir en compte, també, que si ens mullem massa, depenent de la repel·lència a l'aigua que tingui la crema, durarà més o menys, també... perquè si "s'hi solubilitza", ja ens podem posar crema un altre cop abans no passi aquesta estona... perquè la crema haurà desaparegut. Si em poso crema de 35, doncs, i jo no em cremo fins als 20 minuts, em podré estar unes 11 hores al Sol!<br />
<br />
Per tant, realment cada persona requereix un factor de protecció diferent, o si més no, se n'haurà de posar més sovint... Evidentment també dependrà de la intensitat del sol, del % de llum que rebota segons on prenem el sol... a la web que us he posat també en parla... L'arena de la platja, per exemple, reflecteix 17% dels rajos, en canvi l'herba tan sols un 3%.<br />
<br />
Apa... a refrescar-se i posar-se crema... sempre és una excusa com una altra perquè algú interessant et passi la mà per l'esquena....<br />
</span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje6T5wLdUyKhQDKVf0Z5KAt0Rpc6uhNt-hjRg6reQC4kYASwSbhNAmwgaiEWpEFW7FUSNynLMn9-sdNI17pFwj3cTXCvR2ceO2FTewqCb8KMxFgVSvTGgqPYjUC_6Qf6Wehc2R6QGku1Nt/s1600-h/sol_ullet.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5355960499408781490" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje6T5wLdUyKhQDKVf0Z5KAt0Rpc6uhNt-hjRg6reQC4kYASwSbhNAmwgaiEWpEFW7FUSNynLMn9-sdNI17pFwj3cTXCvR2ceO2FTewqCb8KMxFgVSvTGgqPYjUC_6Qf6Wehc2R6QGku1Nt/s320/sol_ullet.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 102px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 109px;" /></a><br />
<br />
<br />
<span style="font-family: Verdana,Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: 85%;"><span style="font-family: Verdana,Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: 85%;"><br />
<br />
<br />
<br />
Més informació:</span><br />
</span></div><span style="font-family: Verdana,Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: 85%;"></span><br />
<ul style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana,Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: 85%;">
<li><a href="http://www.farmaceuticonline.com/familia/familia_solar.html">Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona </a></li>
</span></ul><ul style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana,Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: 85%;">
<li>Pàgina divulgativa sobre el tema per a nens - joc inclòs - (<a href="http://espaiescoles.farmaceuticonline.com/6_8/psolar_infantil.html">veure</a>)</li>
</span></ul><span style="font-family: Verdana,Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: 85%;"><br />
</span>Annahttp://www.blogger.com/profile/13304705038141089705noreply@blogger.com2